Els llocs de treball associats a àmbits, científics, artístics o tècnics solen estar condicionats pels estereotips de gènere o la falta de visibilitat femenina. Això, desencadena en ona escassa presència femenina al llarg de l’evolució històrica científica, on aquelles dones que van intentar prendre el camí de la ciència van veure com eren invisibilitzades dins del marc mediàtic, informatiu i educatiu. Per aquest motiu, les dones queden apartades dels llocs importants, relegant-les al rol d’espectadores. Mentrestant, el seu homòleg masculí és el que obté el reconeixement.
Rebeca Díez, experta en Comunicación Audiovisual del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), al costat d’Ester Micó, professora de la Universitat dels Illes Balears, han realitzat un estudi amb l’objectiu d’augmentar la presència de perfils de dones en la ciència.
La falta de divulgació per part de les dones es mostra en perill, a causa de factors tant socials com estereotipats. Les autores emfatitzen que “les dones no se senten empoderades en el camp de la tecnologia, la ciència i l’art”. Per aquest motiu es va dur a terme una enquesta on van participar més de 500 estudiants de diferents comunitats autònomes del país (Comunitat Valenciana, Andalusia, Extremadura, Aragó, Castella i Lleó, Galícia i Múrcia). En l’enquesta es va preguntar pels següents aspectes:
- És la tecnologia la que està més relacionada amb els trets masculins com ara la racionalitat i l’objectivitat.
- Les dones estan igual de capacitades que els homes per a treballar en llocs científics i tecnològics.
- En realitat, les dones tenen les mateixes habilitats per a les matemàtiques que els homes, però tenen dificultats per a desenvolupar competències tècniques i tecnològiques.
Arran de l’enquesta, on s’estableixen diferències significatives, es dedueix com és necessària l’existència d’icones femenines al llarg de la formació acadèmica, així com una millora en l’orientació d’alumnat. D’aquesta manera, les joves podran augmentar la seua confiança en destreses més tècniques i no triar altres formacions influenciades per estereotips o rols socials, sinó càrrecs on se senten reflectides.
Amb això, Somavilla i Micó creuen que l’Estat ha de garantir un ensenyament amb formació tecnològica integral per a adquirir, des d’edats primerenques, competències tecnològiques, ja que per a les investigadores “la tecnologia inclou un ventall de continguts curriculars necessaris per a consolidar els fonaments necessaris per a cursar enginyeries”.
Per aquesta raó i a manera de conclusió, l’objectiu primordial ha de ser minimitzar aquesta bretxa de gènere en les formacions més tècniques i promoure figures que siguen referents per a les joves, per a, d’aquesta manera, contribuir a un augment de la divulgació en femení.
*Portada dissenyada per Adrián Juárez, alumne de Comunicació Audiovisual, per al Congrés Comunica2
