Un estudi liderat pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València analitza més de 97.000 registres d’aus anellades durant 25 anys i revela una estabilitat en les comunitats d’aus hivernants.
Les comunitats d’aus hivernants en l’est d’Espanya s’han mantingut estables durant les últimes dècades. Així ho revela un estudi liderat per Pau Lucio Puig, expert en aus, que mostra que la geografia i les característiques locals de l’hàbitat influeixen més que els canvis recents del clima en la composició de les comunitats d’aus.
La investigació, publicada en la revista científica Journal of Biogeography, va analitzar més de 97.000 registres d’aus anellades recopilats durant 25 anys en estacions de seguiment de l’est de la península ibèrica. Els resultats indiquen que les diferències entre comunitats d’aus van estar determinades principalment per factors geogràfics i ambientals locals, com l’altitud, el tipus d’hàbitat o l’esforç de mostreig. En canvi, les variables climàtiques van tenir una influència menor de l’esperada.
L’estudi és fruit de la col·laboració entre el Campus de Gandia (UPV), la Universitat de València, la Fundació Migres, l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE), SEU BirdLife Comunitat Valenciana i l’Estació d’anellament Lorenzo García.
Es va analitzar 83 espècies d’aus i es va trobar que només sis van presentar canvis temporals significatius, mentre que en la majoria dels casos els patrons observats van estar relacionats amb la posició geogràfica de les estacions de mostreig o amb la interacció entre factors espacials i temporals. Aquests resultats suggereixen que no existeix una tendència uniforme en tota la regió, sinó que les dinàmiques de les comunitats d’aus depenen en gran manera de les característiques locals de cada àrea.
Més espècies a l’hivern
Malgrat l’estabilitat en la composició d’aquestes comunitats, es va detectar un augment significatiu en la riquesa d’espècies al llarg del període d’estudi. Aquest increment podria explicar-se per diversos processos simultanis, entre ells, l’expansió d’algunes espècies residents, l’arribada i establiment d’espècies no natives com el bec de coral del Senegal (Estrilda astrild) o el rossinyol del Japó (Leiothrix lutea), i l’augment en individus hivernants d’espècies parcialment migradores, com és el cas del xot eurasiàtic (Otus scops).
Un possible efecte de la posició geogràfica i del predomini d’espècies generalistes
Encara que les temperatures màximes van mostrar una lleugera tendència a l’alça al llarg del període d’estudi, aquest increment no va ser estadísticament significatiu en els models analitzats. Segons l’equip investigador, la relativa estabilitat de les comunitats d’aus hivernants en la península ibèrica podria estar relacionada amb la seua posició geogràfica en una latitud intermèdia, la qual cosa podria esmorteir la influència directa de la variabilitat climàtica en comparació amb els canvis observats en regions més septentrionals o tropicals. A més, aquesta relativa resiliència podria reflectir també el predomini d’espècies generalistes àmpliament distribuïdes, que tendeixen a tolerar millor les fluctuacions ambientals i poden emmascarar els primers senyals de canvis en les comunitats induïts pel clima.
Finalment, l’equip subratlla la necessitat de dissenyar estratègies de conservació adaptades a la variabilitat espacial i a les condicions locals específiques de cada zona, amb especial èmfasi en el manteniment de la diversitat d’hàbitats i i la protecciód’àrees que incloguen gradients representatius d’altitud i clima.
Més informació:
Lucio-Puig, P., Garófano-Gómez, V., Morell-Monzó, S., Monrós, J.S., Onrubia, A., García-Castellanos, F.A., Ferrís, D., Paracuellos, M. and Muñoz-Mas, R. (2025), Geography and Site-Specific Factors, Rather Than Recent Climate, Dominated Spanish Wintering Bird Communities. Journal of Biogeography, 52: e70097. https://doi.org/10.1111/jbi.70097
* Foto de portada xot eurasiàtic (Autor: Carlos Mompó).