La icterícia neonatal sol ser lleu i transitòria, però en alguns casos pot aconseguir nivells perillosos si no es tracta a temps. Per a evitar complicacions, com per exemple un mal neurològic, la pràctica clínica es basa en el diagnòstic precoç i l’ús de dispositius de fototeràpia controlada, que emeten llum en un rang específic i amb una intensitat ben definida.
Personal investigador de la Universitat Politècnica de València, i l’Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia i l’Hospital Universitari de La Ribera, a través de la Fundació Fisabio, ha comprovat que la llum solar que travessa les finestres de les llars no és una alternativa segura ni recomanable per a prevenir o tractar la icterícia neonatal, una afecció que afecta més de la meitat dels nounats, com indica José Miguel Sequí Canet, pediatra de l’Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia.
No obstant això, en la pràctica quotidiana continua sent freqüent recomanar de manera informal “posar el nadó al sol, prop de la finestra”. Malgrat que les guies no recomanen l’exposició al sol, aquesta pràctica continua sent habitual per a prevenir o tractar la icterícia.
En el seu estudi, l’equip d’investigació va analitzar com es comporta la llum solar en travessar diferents tipus de vidre habituals en habitatges -van avaluar fins a set tipus distints de cristalls. I van concloure que, encara que la llum que entra per les finestres manté una intensitat elevada en la banda blava —la que s’utilitza en els tractaments mèdics—, ho fa sense control i acompanyada de radiacions potencialment perjudicials.
L’equip va mesurar la irradiància solar en diferents condicions i van comprovar que, en exteriors, la llum blava pot aconseguir valors fins a vuit vegades superiors als utilitzats en fototeràpia intensiva.
“En travessar el vidre, entre un 70% i un 90% d’aquesta llum continua arribant a l’interior, la qual cosa implica que un nounat exposat al costat d’una finestra pot rebre nivells de radiació molt elevats i difícils de controlar”, apunta Jesús Alba, investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València.
A més, el treball revela que els vidres habituals no filtren de manera eficaç altres radiacions com la ultraviolada (UVA) o la infraroja. Això pot suposar un risc afegit, ja que aquestes radiacions no aporten beneficis terapèutics i poden provocar sobreescalfament, deshidratació o danys en la pell i els ulls.
A diferència dels dispositius mèdics, que permeten ajustar la dosi i protegir el pacient, l’exposició solar depèn de múltiples factors variables com l’hora del dia, la meteorologia, l’orientació de l’habitatge o la distància a la finestra.
“Aquesta falta de control impedeix garantir tant l’eficàcia com la seguretat d’aquesta pràctica. Els envidraments residencials deixen passar nivells molt elevats d’irradiància solar, amb un espectre ampli que inclou radiació UVA i infraroja, i una irradiància blava diverses vegades superior a la utilitzada en fototeràpia, però sense selectivitat ni control de dosi. Per això, l’exposició al sol a través d’una finestra no és recomanable com a mètode preventiu ni terapèutic davant de la icterícia neonatal”, incideix José Miguel Sequí Canet, pediatra de l’Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia.
L’estudi conclou remarcant la importància de seguir les pautes clíniques establides, basades en el cribratge de bilirubina i l’ús de fototeràpia regulada quan siga necessari.
La idea del projecte i d’aquest estudi va sorgir de Safor Salut, programa de cooperació entre agents clau del sistema valencià d’innovació en salut en l’àrea territorial de la Safor i el seu entorn (UPV, Fisabio i FAES). I s’ha desenvolupat en la convocatòria de 2023 del programa Polisabio -impulsat per la UPV i Fisabio- i integrat en UniSalut, l’aliança de col·laboració entre la Fundació Fisabio i les universitats valencianes (UPV, UJI, UMH i recentment incorporada la CEU Cardenal Herrera).
Més informació: