El pòdcast s’ha consolidat en els darrers anys com un dels formats clau dins de l’ecosistema digital, no només a l’àmbit de l’entreteniment o el periodisme, sinó també al de la comunicació cultural i institucional. En aquest context s’emmarca l’article de recerca publicat recentment a la revista Disertaciones (vol. 19, núm. 1), que analitza el paper del pòdcast com a eina estratègica de comunicació als museus, a partir de l’estudi de cas del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza. 

La investigació, signada pel professor del Campus de Gandia, Raúl Terol-Bolinches (Universitat Politècnica de València) i Julio González-Liendo (Universitat del Disseny, Innovació i Tecnologia), parteix d’una premissa clara: els museus del segle XXI ja no es poden entendre únicament com a espais de contemplació, sinó com a agents actius de comunicació. L’acceleració de la digitalització, especialment després de la pandèmia de la COVID-19, ha impulsat aquestes institucions a explorar nous formats capaços d’apropar l’art i el patrimoni a diversos públics. Entre ells, el pòdcast destaca per la capacitat per generar relats íntims, accessibles i profundament connectats amb l’experiència de l’oient. 

L’article analitza en profunditat els tres pòdcasts produïts pel Museu Thyssen-Bornemisza —Thyssen, el podcast oficial del Museo Thyssen-Bornemisza; Sororas. Antiguas pero modernas; i Las paredes hablan— combinant una anàlisi de contingut basada en la tècnica del Close Analytical Listening amb entrevistes semiestructurades als seus responsables. Aquest enfocament metodològic mixt permet examinar tant les característiques narratives i sonores dels episodis com les motivacions, els objectius i els desafiaments que hi ha darrere de la seua producció. 

Els resultats posen de manifest un ús estratègic del pòdcast com a mitjà per humanitzar la institució, visibilitzar processos interns tradicionalment invisibles i connectar l’art amb debats socials contemporanis com ara la memòria històrica, el feminisme, el colonialisme o les identitats LGTBI. Lluny de limitar-se a la divulgació cultural, aquests projectes sonors contribueixen a reforçar la transparència institucional i construir una relació més propera, emocional i dinàmica amb la ciutadania. 

L’estudi subratlla, a més, el potencial del pòdcast per diversificar audiències i democratitzar els discursos museístics, incorporant veus múltiples –conservadors, educadors, artistes, comissaris i experts– i apostant per narratives polifòniques que trenquen amb els models comunicatius tradicionals. Tot i que encara hi ha reptes en termes de mesurament d’impacte i participació directa de l’audiència, la investigació confirma que el pòdcast ha esdevingut una eina clau dins de l’estratègia digital dels museus contemporanis. 

Un llibre per cartografiar la comunicació a la societat digital 

Aquesta investigació sobre el pòdcast com a format emergent i la seua capacitat per articular noves narratives culturals s’insereix en un marc més ampli de reflexió sobre com es comunica, es dissenya i es produeix sentit a la societat digital, una línia que connecta directament amb una altra publicació acadèmica coordinada pels professors Raúl Terol, Paloma Rodera (Universidad Europea de Madrid) i Gonzalo Fuentes (CEU San Pablo). Es tracta del llibre Cartografía de la comunicación: un viaje por el diseño, la inteligencia artificial y la sociedad digital  (Dykinson, 2025), una obra col·lectiva que proposa un recorregut interdisciplinari per alguns dels grans reptes i oportunitats que afronta la comunicació actualment. 

El llibre aplega aportacions d’investigadors i professionals que analitzen, des de diferents perspectives, l’impacte del disseny, la intel·ligència artificial i les tecnologies digitals en àmbits com l’educació, la cultura, el periodisme o la creació artística. Concebuda com una cartografia crítica, l’obra convida a repensar la comunicació com a espai d’experimentació, responsabilitat social i innovació, en sintonia amb els debats abordats en la investigació sobre podcàsting i museus. 

Amb aquestes dues publicacions, el Campus de Gandia reforça el seu compromís amb la investigació en comunicació, cultura digital i narratives emergents, contribuint al debat acadèmic i social sobre com comptem, escoltem i construïm sentit en un món cada vegada més intervingut per la tecnologia.