Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Canvis en el paisatge de la Safor

El paisatge cultural mediterrani, un paisatge agroforestal típicament en mosaic, ha sigut mantingut durant mil·lennis per les pràctiques tradicionals extensives i la seua gran heterogeneïtat espacial a gran escala n’ha sigut el principal atribut, possibilitant l’existència de zones ecotonals amb gran diversitat de flora i fauna, de manera que aquest paisatge és reconegut com un dels principals “hotspots” de la biodiversitat mundial. No obstant això, des de la segona meitat del segle XX, els canvis socials, econòmics i culturals han sigut de tal magnitud que han provocat canvis en aquest paisatge mai abans vistos, i avui dia, el paisatge cultural mediterrani es troba en franca regressió.

Els canvis esdevinguts en el període clau de la segona part del segle XX són l’objecte d’estudi de Virgínia Garófano i Rafael Delgado, personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), en la seua recent investigació sobre els canvis en les cobertures i usos del sòl i l’abandó agrícola a la comarca de la Safor des dels anys 50 fins a l’actualitat, desenvolupada per al Programa d’Investigació Cientificotècnica de Caràcter Ambiental de la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCEDER) i que ha sigut finançada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

FOTOINTERPRETACIÓ D’IMATGES HISTÒRIQUES I ANÀLISIS DE DADES DEMOGRÀFIQUES

A nivell metodològic, en la investigació, presentada pels autors en el Centre de Desenvolupament Rural CDR la Safor (Beniarjó), s’ha dut a terme un mostreig puntual sistemàtic on s’han quantificat i interpretat les cobertures i usos del sòl sobre quatre imatges històriques que daten de 1956, 1975, 2000 i 2020. “La intensitat de mostreig, amb un punt cada 500 m, ens ha permès avaluar més de 1700 punts de llarg a llarg de la comarca per a tenir una visió simplificada però verídica dels principals patrons espacials, així com de les tendències temporals de les tipologies de cobertures i usos definides” assenyalen Garófano i Delgado. Complementàriament també s’han analitzat els canvis socials esdevinguts a través de la taxa de creixement dels diferents municipis de la Safor per a tot el període d’estudi.

DENSIFICACIÓ FORESTAL, ABANDÓ AGRÍCOLA I CREIXEMENT URBÀ

Els resultats obtinguts de l’anàlisi multitemporal han mostrat un manteniment de la superfície neta dels terrenys forestals però un augment de la cobertura forestal arbrada dins d’aquests. Aquest tipus de cobertura és cada vegada més densa i presenta una major biomassa, que al costat de l’aridificació climàtica, suposa una major perillositat en cas d’incendi forestal.

S’ha identificat un abandó massiu de terrenys agrícoles, que representaven l’ús predominant a la comarca en els anys 50. En un primer moment van descendir els cultius de secà (tant herbacis com llenyosos), així com els cultius herbacis de regadiu i més recentment els cultius llenyosos de regadiu en la plana litoral. En l’actualitat, un terç dels terrenys cultivables de la comarca es troben en desús.

També s’ha observat un augment molt remarcable dels usos urbans entre els anys 2000 i 2020, principalment en la zona litoral. Destaca especialment el gran augment en les infraestructures que ja representen el 6% del total de punts mostrejats a escala comarcal i la tendència dels quals és creixent.

La persistència identificada entre categories per a tot el període d’estudi és del 56%, és a dir, quasi la meitat dels punts avaluats s’han transformat en una altra cobertura o ús, la qual cosa evidencia els importants canvis experimentats pel paisatge de la comarca de la Safor al llarg de les últimes set dècades. Aquests canvis han estat acompanyats d’un èxode poblacional dels municipis d’interior cap a la costa, amb el consegüent augment de la urbanització residencial i de les infraestructures en l’àmbit costaner. Els municipis que han mostrat major decreixement són Rafelcofer (-21%), Llocnou de Sant Jeroni (-19%) i Almiserà (-10%), i aquells amb la major taxa de creixement són Guardamar de la Safor (234%) i Gandia (277%).

Evolució del Port i Grau de Gandia en les quatre imatges fotointerpretades.

NOU PARADIGMA TERRITORIAL

Davant aquest nou paradigma territorial, desconegut en la història del Mediterrani, on l’agricultura deixa de ser l’ús majoritari i estructurador del territori i els espais forestals ocupen el seu espai, són necessàries respostes urgents, transversals i optimitzades segons les peculiaritats de cada zona, que integren polítiques que puguen mitigar els futurs riscos associats i gestionar els recursos territorials de manera sostenible.

“L’èxode rural, l’abandó de l’agricultura i la pèrdua del paisatge cultural mediterrani tenen conseqüències ambientals, culturals, econòmiques i socials, que es tradueixen en una desvertebració del territori, greus problemes de sostenibilitat i nombrosos riscos naturals”, assenyalen els autors de l’estudi.

Més informació:

Garófano-Gómez, V., Prim-Arts, R. (2021). Investigació sobre els canvis d’usos del sòl i l’abandonament agrícola a la comarca de la Safor (València)

 

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica