Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Estat de Salut del Serpis: mercuri, nitrats i plaguicides

Són nombroses les amenaces que afecten l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials. Diversos factors i processos com els usos del sòl o el canvi climàtic poden repercutir de forma negativa en el seu correcte funcionament i accelerar-ne la degradació, precisant del control i avaluació de la qualitat de l’aigua i dels seus hàbitats, així com la posada en marxa d’actuacions que milloren la connectivitat fluvial i per tant la salut d’aquests ecosistemes.

Al seu pas per La Safor, el riu Serpis, envoltat per cultius de cítrics, no n’és l’excepció.  Tal com indica Miguel Parra, graduat en Ciències Ambientals pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), “els nitrats i els plaguicides emprats en els cultius arriben al riu per infiltració en el sòl o directament a l’aigua quan es polvoritzen”.

Parra és l’autor del primer estudi sobre la presència de nitrats i plaguicides en el llit del riu Serpis. “L’estudi es va plantejar per a conèixer com varien les concentracions de pesticides amb els canvis d’època i cabal. L’objectiu era conèixer no solament l’estat de l’aigua, sinó també estimar els seus possibles efectes sobre les poblacions de peixos del tram baix del riu Serpis”, concretament en un recorregut de 20 Km entre el municipi de Vilallonga  i l’EDAR Gandia-la Safor, on canvien les característiques de l’aigua i els seus problemes ambientals.

Aquesta investigació, realitzada com a Treball de Fi de Grau sota la tutorització de Francisco Martínez Capel, expert en ecologia de rius i medi ambient del campus, i Daniele Tonina, investigador de la Universitat d’Idaho als Estats Units, revela la presència de nitrats, plaguicides i mercuri en concentracions molt baixes en els cinc punts de mostreig analitzats durant diferents dies d’un semestre, situats en l’assut del Cèntim i en els termes de Vilallonga, Potries, el Real de Gandia i Gandia.

Davant d’açò, l’ambientòleg  recalca que les concentracions de contaminants trobades tant en aigües com en peixos són baixes i no afectarien la salut de les persones que pogueren consumir peix capturat en el riu. “La concentració d’aquests elements s’ha analitzat en exemplars de fauna piscícola capturada i sacrificada, i els resultats indiquen que no són preocupants, estan en nivells acceptables”.

No obstant això, la concentració de nitrats en l’aigua no compta amb els nitrats absorbits per les algues i plantes aquàtiques, que podrien analitzar-se en un altre estudi posterior. És a dir, l’elevada presència d’algues en alguns municipis, que empitjora la qualitat de zones de bany, pot estar directament relacionada amb l’abundància de nitrats, a més d’altres factors com la temperatura.

MERCURI EN EL PANTÀ DE BENIARRÉS

El riu Serpis naix en les faldes de la Carrasqueta, a Alcoi, per la unió dels barrancs de Polop  i Troncall. Després d’un recorregut aproximat de 74.5 Km desemboca en el terme municipal de Gandia, trobant al seu pas l’Embassament de Beniarrés.

Parra apunta que el mercuri detectat en el seu estudi, en concentracions molt baixes, pot procedir dels sediments emmagatzemats en la base d’aquest embassament, a la comarca del Comtat, on durant dècades la presa ha retingut sediments provinents de les indústries de la part alta de la conca hidrogràfica, de manera que amb el pas del temps poden descendir a poc a poc pel llit del riu fins a la desembocadura.

Entrevista en Radio Gandia a Miguel Parra, graduat en Ciències Ambientals pel Campus de Gandia

RECOMANACIONS EN GESTIÓ D’ECOSISTEMES FLUVIALS

En la investigació, Parra i el seu tutor proposen una sèrie de recomanacions per a aconseguir una millor gestió del riu Serpis: “millorar la connectivitat fluvial i la vegetació nativa, controlar les espècies invasores, desenvolupar franges de vegetació riberenca en zones agrícoles per a protegir el llit de químics i afavorir pràctiques agrícoles sostenibles són mesures crucials per a millorar la qualitat de les aigües i reduir la contaminació”. Al seu torn, l’investigador posa èmfasi en la necessitat de continuar analitzant les tendències d’aquestes concentracions en un marc espai-temps més ampli amb l’objectiu de determinar-ne l’origen i aplicar solucions efectives.

Més informació:

Parra López, M. (2020). Variacions de l’hàbitat aquàtic, nitrats i plaguicides en el tram baix del riu Serpis. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/158885


Neus Montoro Estellés

Tècnica de gestió i promoció d’R+D+i del Campus de Gandia

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica