Maite Sebastiá i Javier Estornell, experts en gestió ambiental i teledetecció del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, han col·laborat amb investigadors de la Facultat de Ciències Marines de la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia (Mèxic) en un estudi que analitza el patró de terbolesa mensual de la llacuna de l’Albufera.
El projecte va començar durant l’estada post-doctoral de Maite Sebastiá en la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia (UABC), en el grup POPEYE, especialista en oceanografia costanera i teledetecció. Maite és doctora en Ciències Ambientals, especialista en seguiment d’ecosistemes costaners. L’objectiu de l’estada va ser aplicar el seguiment per teledetecció a l’Albufera de València, una llacuna costanera que presenta un important problema d’eutrofització.
L’eutrofització és deguda a l’aportació de nutrients, principalment nitrat i fòsfor, que pot produir un desequilibri en el sistema i canviar la composició del fitoplàncton. En l’Albufera, aquest problema es remunta a la dècada dels seixanta. A partir d’aquesta data els efectes de l’acció humana van començar a fer-se evidents amb la progressiva degradació de l’espai i de la seua biodiversitat, passant d’un estat clar a un estat tèrbol estable que es va consolidar a principis dels setanta.
Però en els últims anys, Paloma Mateache, Directora Conservadora del Parc Natural de l’Albufera, i María Sahuquillo, tècnica al càrrec del programa de seguiment de qualitat de la Conselleria, han mostrat la seua preocupació per la gran quantitat de sediments aportats que estan produint un problema de rebliment de la llacuna. En aquest sentit, els sensors remots poden donar informació sobre la terbolesa, que al seu torn ens indicaria les zones amb més probabilitats d’acumulació de sediments. A partir de les reunions mantingudes entre l’equip investigador i l’equip tècnic del parc es va decidir estudiar més detalladament els patrons de terbolesa. Jesús Aguilar de la UABC va ser el responsable de desenvolupar i aplicar la metodologia.
METODOLOGIA I RESULTATS
Amb el propòsit de realitzar un seguiment de la llacuna, l’equip d’investigació va emprar imatges satèl·lits de Sentinel- 2 de l’Agència Espacial Europea comparant amb dades in situ del programa de monitoratge de la Subdivisió General de Medi Ambient del govern regional. A causa de la complexitat espacial i la qualitat variable de l’aigua, la teledetecció és l’única manera d’obtenir una visió sinòptica de tota la llacuna. Els resultats obtinguts permeten definir el patró estacional de terbolesa i de clorofil·la a (indicadora de la biomassa de fitoplàncton) i identificar les àrees de la llacuna amb els valors més anòmals, proporcionant informació rellevant per a la gestió dels recursos hídrics.
La llacuna de l’Albufera està envoltada per una extensa àrea agrícola dedicada al cultiu d’arròs i connecta amb el mar Mediterrani a través de tres comportes. Com explica Maite, “el consell local de l’aigua controla el cicle hidrològic d’acord amb les necessitats del cicle de l’arròs. Els períodes d’alta terbolesa de la llacuna estan relacionats amb les etapes en les quals les comportes estan tancades, romanent l’aigua en la llacuna per un llarg període de temps”. No obstant això, les precipitacions i el vent també influeixen en la distribució espacial de la terbolesa. “Durant les tempestes, el fitoplàncton i els sediments es descarreguen al mar, si les comportes romanen obertes”. La temporada de collita, quan s’obrin les comportes, coincideix fortuïtament amb el començament del període plujós. El tancament de comportes durant les pluges podria repercutir de forma negativa a la llacuna augmentant l’obstrucció generada pels sòlids no descarregats, així com a les platges pròximes a les aigües costaneres, en disminuir la recepció de sòlids necessaris per a nodrir els ecosistemes. Això evidencia la importància del maneig conscient de les comportes.
LES LLACUNES COSTANERES EN PERILL
Les llacunes costaneres són ecosistemes de transició entre aigües continentals i costaneres caracteritzats per una alta variabilitat espacial i temporal a causa tant dels factors intrínsecs a la seua naturalesa com de les alteracions produïdes per l’antropització. Les variacions induïdes pel sistema de regadiu a través del control del cicle hidrològic o per la pressió urbana mitjançant la descàrrega d’aigües residuals ocasionen greus problemes ambientals que situen les llacunes costaneres entre els ecosistemes més amenaçats.
El Parc Natural de l’Albufera és un dels aiguamolls costaners més representatius i valuosos de la Comunitat Valenciana i de la conca del Mediterrani i compta amb diverses designacions de protecció a nivell nacional i internacional, com el Parc Natural Espanyol, Àrees de Protecció Especial (ZEPA) per a ocells, Llocs d’Importància Comunitària (LIC) i Lloc Ramsar. A més, algunes parts del seu àmbit han sigut també declarades com a Microreserva “de Flora” i “com a Reserva de Fauna”.
Més informació:
Sebastiá-Frasquet, M.-T.; Aguilar-Maldonado, J.A.; Santamaría-Del-Àngel, E.; Estornell, J. Sentinel 2 Analysis of Turbidity Patterns in a Coastal Lagoon. Remote Sens. 2019, 11, 2926.
Tècnica de gestió i promoció d’R+D+i del Campus de Gandia
