Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Una investigació del Campus de Gandia UPV analitza els danys que causen els dofins a la pesca artesanal

Promoure la recuperació de les poblacions de cetacis del mar Mediterrani al mateix temps que es treballa per la supervivència de la pesca artesanal. Aquest és l’objectiu de la investigació desenvolupada per Blanca Feliu Tena per al seu Treball Final deMàster en la Universitat Politècnica de València‘Estudi i valoració de danys de la interacció entre cetacis i pesqueres artesanals’.

‘La interacció entre algunes espècies de cetacis, especialment dels dofins, i la pesca artesanal en el mar Mediterrani ocorre fa milers d’anys’, afirma la investigadora, graduada en Ciències Ambientals i Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental en Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV. ‘Els éssers humans i els dofins competim pel mateix recurs, la pesca; aquesta competència va deixar de ser un problema perquè vam delmar les seues poblacions, ja que en els anys 60 es van produir matances de dofins, però des que són espècie protegida s’estima que les poblacions s’estan recuperant; aquesta recuperació positiva els converteix en un problema per a la pesca artesanal, ja que alguns dofins trenquen les xarxes dels vaixells per a menjar-se els peixos capturats’, explica l’ambientòloga.

En el seu treball, Blanca Feliu ha constatat la presència de dues espècies, el dofí mular i el dofí llistat. ‘Més proper a la costa el dofí mular, per la qual cosa en cas d’haver-hi interacció de dofins amb la pesca seria aquesta espècie la que ocasionaria els danys’, explica la investigadora. Blanca Feliu ha realitzat un treball de camp amb eixides al mar, gràcies a la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Gandia.

La investigació s’ha desenvolupat en l’àrea que es troba entre les 15 i 25 milles nàutiques del corredor de migració de cetacis del Mediterrani. ‘Aquesta àrea marina va ser declarada Àrea Marina Protegida del Corredor de migració de cetacis del Mediterrani’, assenyala Blanca Feliu. Però la problemàtica analitzada no es dóna només en la zona estudiada: ‘en la zona nord-est de Mallorca es produeix una interacció de delfínids amb les xarxes de tremall de la mateixa manera que es descriuen en les costes valencianes’, recalca l’experta en gestió marina.

Altres fonts d’informació per a la investigació han sigut el grup de missatgeria instantània, ‘Embarcació col·laboradora’, creat per Juan Eymar, tècnic del Departament de Protecció Marina de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, un grup on els pescadors envien fotografies i vídeos d’albiraments i també de les interaccions amb cetacis; informació pública de la Generalitat Valenciana i finalment s’han utilitzat dades cedides per la Fundació Oceanogràfic sobre la presència de cetacis, obtinguts mitjançant tècniques hidroacústiques.

UN COST PER ALS PESCADORS

La investigadora estima en 400 euros el cost que té per embarcació cada interacció, encara que per a determinar-lo amb exactitud caldria ampliar les investigacions. A partir d’aquesta estimació, la investigadora analitza diverses formes de control del problema i estima que la més eficient és la que ja s’utilitza en altres espècies protegides com el llop ibèric: compensar al pescador per la seua pèrdua econòmica. ‘D’aquesta forma seria tota la societat i no solament el sector de la pesca qui assumiria el cost de la recuperació d’espècies que són clau per a la biodiversitat del Mediterrani’, explica Blanca Feliu. ‘Els cetacis són de gran importància des del punt de vista ecològic, i a més, són considerats ‘espècies paraigües’ el que significa que gràcies al punt carismàtic de la seua etologia generen un interès social que facilita la promoció de les accions en favor de la conservació d’aquestes espècies’.

Una altra mesura oportuna per a protegir la pesca artesanal i els dofins consistiria a posar a la disposició dels pescadors material de recanvi mentre es repara el que haja patit interacció. ‘Els pescadors no perden només el cost del material i treball de reparar el tremall, també és una pèrdua el temps que no poden eixir a pescar mentre es repara la xarxa’.

Per a la investigadora, la intervenció de l’administració és urgent. ‘A causa de l’estat de conservació en què es troben aquestes espècies i coneixent les matances que han patit, el que avui és un problema, en uns anys pot convertir-se en un conflicte. Una gestió adequada pot posar fi a aquesta evolució perjudicial tant per al sector pesquer com per a la conservació de les espècies de cetacis del Mediterrani. A més, la recuperació de dofins podria donar lloc a altres activitats per a les embarcacions de pesca artesanal, com les eixides de grups de turistes per a l’observació de dofins en llibertat’, puntualitza Blanca Feliu.


Sandra Barrancos Gregori

Tècnica de comunicació i màrqueting del Campus de Gandia.

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica