La tecnologia Biofloc es presenta com una solució innovadora per a reduir l’impacte ambiental, ja que permet transformar els residus de carboni i nitrogen en fonts d’aliment per als organismes cultivats. Al mateix temps, contribueix a millorar el benestar animal i a reduir el consum d’aigua.
Aquest sistema es basa en el creixement de comunitats microbianes en l’aigua de cultiu, capaços de convertir les deixalles nitrogenades, produïdes per peixos i gambetes, en biomassa aprofitable. D’aquesta manera, a més de disminuir la necessitat de renovació d’aigua, el Biofloc aporta proteïna addicional, la qual cosa millora la sostenibilitat i l’eficiència productiva. Així mateix, aquests microorganismes poden colonitzar el tracte intestinal dels animals, actuant com a probiòtics i prebiòtics i afavorint-ne la salut.

Durant 5 anys, els equips d’Aqüicultura i Biodiversitat (GAB) del Campus de Vera de la Universitat Politècnica de València i el Campus de Gandia (UPV), han estat investigant en la producció d’espècies aqüícoles mitjançant tecnologia Biofloc aconseguint resultats significatius que apunten cap a una aqüicultura sostenible i de residu zero.
Després de més de 10 projectes d’investigació desenvolupats entre el Campus de Gandia i el de Vera de la UPV per a estudiar aquesta tecnologia i la seua possible implementació a Europa, actualment s’està duent a terme el projecte estatal Zerofloc (PID2023-149570OB-I00) liderat pel David Sánchez i Ana Tomás. Aquest projecte té com a objectiu analitzar l’ús de sistemes multi tròfics per a la producció d’individus de diferents nivells tròfics. Aquesta estratègia permet reciclar els residus d’una espècie per a alimentar a una altra, augmentant la sostenibilitat, reduint l’impacte ambiental i diversificant les espècies produïdes.
Actualment, sota la codirecció de Miguel Rodilla, s’estan desenvolupant tres experiments al Campus de Gandia associats a aquest projecte. El primer se centra en l’estudi d’un sistema Biofloc que combina gambetes (Litopenaeus vannamei) i llises (Mugil cephalus), amb l’addició de microalgues (Chlorella vulgaris), amb l’objectiu d’avaluar els seus efectes immunològics tant en peixos com en gambetes.


D’altra banda, s’està avaluant un sistema integrat desacoblat amb la microalga Chlorella vulgaris, comparant la seua capacitat de bioremediació i el seu acompliment productiu davant de sistemes convencionals de producció de llagostí.


Cal destacar que en 2025 va ser concedida una ajuda en el marc d’Horitzó Europa, dins del programa Marie Skłodowska-Curie Actions – Doctoral Networks, per al projecte SwitchFloc. Aquesta iniciativa reuneix nou organitzacions públiques i privades per a la formació d’11 doctorands en l’estudi i la implantació de la tecnologia Biofloc a Europa. En aquest context, la UPV actua com a institució líder del consorci, sent David Sánchez, membre del grup d’aqüicultura i biodiversitat de la UPV, el coordinador del projecte.
Els equips del Campus de Vera i Gandia treballaran els pròxims 3 anys en l’optimització de dietes per a gambeta, incloent-hi la substitució de la farina de peix per proteïnes alternatives, amb l’objectiu de reduir la seua demanda i millorar-ne la sostenibilitat. Així mateix, s’estudiarà la inclusió de compostos bioactius i el desenvolupament d’estratègies d’alimentació més eficients per a millorar la producció.
A més, es durà a terme una línia d’investigació enfocada en la reducció de la petjada de carboni mitjançant la tecnologia Biofloc, a través de la reutilització de l’aigua i el reciclatge de residus. Aquesta investigació avaluarà l’impacte ambiental del sistema, incloent-hi processos com la desnitrificació i l’aprofitament del residu de Biofloc com a aliment per a altres espècies, amb la finalitat de demostrar la sostenibilitat d’aquesta tecnologia a llarg termini.

Per a finalitzar, recentment ha sigut concedida una ajuda de la Generalitat Valenciana del programa Santiago Grisolía (CIGRIS/2026/004), que sota la supervisió de Silvia Martínez permetrà la realització d’una tesi doctoral per a continuar treballant en un futur més sostenible per a l’aqüicultura.
