Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

La Fundació BBVA concedeix un projecte d’investigació a Héctor J. Pérez

D’entre les 620 candidatures presentades a les Ajudes a Projectes d’Investigació Científica 2021 de la Fundació BBVA, s’han seleccionat 35 projectes. Entre ells, “Estètica multitrama i densitat informativa en les sèries televisives contemporànies – ESTDISC”, liderat pel professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), Héctor J. Pérez. “Aquesta ajuda permetrà la posada en marxa d’un estudi interdisciplinari que investigarà la relació entre l’estructura narrativa multitrama de les sèries i la seua capacitat per a transmetre informació”.

Juntament amb Pérez, Mónica Barrientos, Alberto Hermida, Víctor Hernández i Jesús Jiménez (de la Universitat de Sevilla), Cynthia Cabanyes (del Birkbeck  College), Catherine Bohn Gettler (de la Universitat Saint Johns), Joseph Paul Magliano (de la Universitat Estatal de Geòrgia), David Neil Rapp (de la Universitat Northwestern) i Beatriz Herráiz, professora també del Campus de Gandia de la UPV, completen l’equip investigador.

“Estudiarem fenòmens concrets per a consolidar la introducció de conceptes de la teoria de la comprensió narrativa en l’estudi dels mitjans. Sèries amb una gran riquesa de trames i una eficàcia informativa extraordinària i, alhora, de gran èxit internacional: Chernobyl, Succession o Euphoria. I desenvoluparem un estudi basat en una enquesta global a espectadors i professionals de l’àmbit de la ficció televisiva”, tal com ha detallat Héctor J. Pérez.

L’estètica al servei del missatge: el cas de les sèries multitrama

En els últims anys, les sèries de televisió estan donant lloc a fenòmens culturals i de consum. Per a Pérez “la qualitat estètica d’aquestes els ha donat un estatus cultural cada vegada més rellevant i són relats extensos durant anys, en molts casos, amb gran capacitat per a transmetre continguts i amb gran riquesa cognitiva. L’extensió temporal de les sèries els permet parlar-nos d’esdeveniments complexos, com ho va ser la catàstrofe de Txernòbil o de relacions humanes complexes en el seu desenvolupament temporal, això les fa especialment atractives en molts casos”.

Davant l’auge de les sèries de televisió, Pérez ha afirmat que “és una mescla de factors socials, tecnològics i artístics”, però “cal tenir en compte que els relats serials reeixits no són una novetat, van començar a consolidar-se d’una forma molt clara a partir de la revolució industrial, quan existiren per primera vegada sectors relativament amplis de població amb temps i nivell cultural i econòmic per a subscriure’s als fulletons literaris que llançaven periòdics i revistes”.

Un impuls a la investigació científica

L’ajuda, atorgada en l’àrea Filosofia i dotada amb 30.000 euros, és “un suport molt important per a incentivar la fase de col·laboració interdisciplinària i arriba en un moment molt adequat, personalment és una alegria obtenir el suport d’una avaluació independent en una convocatòria de les més competitives que existeixen al nostre país”, ha assegurat el professor del Campus de Gandia, Héctor J. Pérez.

Cal recordar que, les Ajudes a Projectes d’Investigació Científica 2021 responen al compromís de la Fundació BBVA per la investigació i la seua projecció a la societat, com a manera d’ampliar les oportunitats individuals i col·lectives, i abordar de manera eficaç els principals reptes del segle XXI. L’objecte és la concessió d’ajudes econòmiques per al desenvolupament de projectes d’investigació científica en cinc àrees: Matemàtiques; Canvi Climàtic, Ecologia i Biologia de la Conservació, Biomedicina, Ciències Socials i Filosofia.

Projecte finançat per:

Font: Laida Frasquet Pascual

 

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica