Les xarxes socials són plataformes que ajuden a establir tot tipus de contactes o amistats, on es comparteix una gran quantitat d’informació. El feminisme traspassa aquesta barrera en línia i apareix com a ciberfeminisme, on moltes feministes desenvolupen la seua activitat per a donar visibilitat a problemes que pateixen les dones. Reflecteixen situacions quotidianes i ofereixen orientacions de com actuar. El ciberfeminisme es desenvolupa gràcies a l’expansió de les TIC i la difusió de la tercera ona feminista (aproximadament anys 70).
Irene Soler, graduada en Comunicació Audiovisual pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), és l’autora d’un treball de final de grau dedicat a mostrar les diverses plataformes de reivindicació del feminisme a Espanya, així com analitzar el tipus de comunicació i les estratègies utilitzades per les activistes feministes. El treball ha sigut dirigit per Marga Cabrera, experta en xarxes socials del campus, recentment ha realitzat també un estudi sobre activisme feminista a l’Argentina.
Irene Soler ha estudiat el feminisme i la seua comunicació a través de les xarxes socials en l’àmbit espanyol. El moviment feminista a Espanya ha augmentat considerablement en els últims anys. Les reivindicacions obrin un nou escenari, que es difon per les xarxes.
CIBERFEMINISME
En el treball es destaquen 3 campanyes de màrqueting sobre el 8M en 2020: la primera d’elles, de Movistar (#MyGameMyName), dóna visibilitat a la violència masclista en els videojocs, un experiment en el qual xics gamers utilitzen nicks femenins per a comprovar els insults que reben. En segon lloc, el Ministeri d’Igualtat amb la campanya Sola i borratxa vull arribar a casa, pretén conscienciar de la violència sexual que pateixen les dones, on cap fet pot justificar una agressió sexual. A més, el Club de Malasmadres: Sóc Feminista cerca revindicar el model de mare real a través de les xarxes, allunyant-se del cànon de “mare perfecta”.
Però a més de campanyes de màrqueting, Irene Soler destaca tres perfils de xarxes socials d’influencers , sobretot en Instagram, dels comptes més famosos d’espanyoles, que destaquen i difonen contingut feminista:
En primer lloc, Feminista Il·lustrada on María Murnau mostra de forma il·lustrativa el feminisme en matèria de gènere, acostant els seus dissenys i campanyes a la gent més jove. Flavita Banana (Flavia Álvarez-Predrosa) mostra en les seues xarxes socials il·lustracions, dibuixos de línia senzilla, on tracta temes socials, domèstics, relacions de parella, desamor i gènere mitjançant humor negre, ironia o sarcasme entre altres. Finalment, s’exposa el perfil de Devermut , on Marta i Sara reflexionen sobre temes socials, mutilació genital…des d’una perspectiva de reivindicació a través d’Instagram.
CONSCIÈNCIA FEMINISTA
En la seua investigació, Irene Soler va realitzar una enquesta a 150 persones, entre 21 i 25 anys, per a observar l’activisme feminista online. Entre els resultats destaca que el 95,3% sap el vertader concepte del feminisme, mentre que només 2 persones tenen una concepció totalment diferent. D’altra banda, el 77,2% pensa que el feminisme ha influït i influeix en la societat actual, tot i que encara manca augmentar la consciència social. El 78,7% dels enquestats veu en les xarxes socials un major activisme feminista en comparació amb el dia a dia als carrers, televisió, premsa tradicional o ràdio i el 85,1% les considera bones plataformes per a aprendre sobre feminisme.
Irene Soler conclou com les xarxes socials promouen una gran quantitat de contingut feminista que ha de ser aprofitat, malgrat que l’educació en matèria de feminisme ha de sorgir a les cases, i posteriorment a les escoles. Per això, el ciberfeminisme o activisme feminista online mobilitza la societat perquè reflexione sobre els conflictes i causes socials.
Més informació:
Soler Giner, I. (2020). El uso de las redes sociales y plataformas de internet como herramienta reivindicativa del feminismo en España durante el último año. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/150025
Cortés Sarasúa, G.; Cabrera, M. (2020). Artivismo feminista en la región Cuyo, República Argentina. Las modalidades de expresión artístico-políticas y el modo de circulación en Internet. Hipertext.net. (20):69-85. http://hdl.handle.net/10251/161217
Foto Marga Cabrera: Sebastián Rodríguez Castaño
Doctoranda de la Universitat Politècnica de València
