La gestió forestal adaptativa no afecta negativament les propietats del sòl. És necessari articular mesures forestals de base eco-hidrològica que ajuden a mitigar l’impacte del canvi climàtic en els boscos mediterranis.
Aquestes són les principals conclusions d’un estudi realitzat per personal investigador de la Universitat Politècnica de València, Cristina Lull (Campus de Gandia), Inmaculada Bautista, Antonio Lidón, Antonio del Camp, María González i Alberto García Prats, tots ells pertanyents al grup de Ciència i Tecnologia Forestal (Re-ForeST) de l’IIAMA-UPV . El seu treball ha estat publicat en la revista científica “Forest Ecology and Management”.
L’estudi parteix de la realitat que les reserves de carboni orgànic del sòl tenen un paper important en el manteniment dels ecosistemes, com a font de nutrients i energia per als microorganismes del sòl, els quals tenen un paper essencial en el cicle de nutrients.
“Les propietats biològiques i bioquímiques del sòl són essencials per a la descomposició de la matèria orgànica. No obstant això, aquestes propietats poden veure’s afectades pel tractament forestal que es considera sostenible quan les propietats del sòl es mantenen o milloren”, explica la coautora de l’estudi, Cristina Lull del Campus de Gandia.
Per aquest motiu, la investigació ha avaluat els efectes de la gestió forestal adaptativa sobre diferents propietats del sòl.
INVESTIGACIÓ DESENVOLUPADA I RESULTATS
L’estudi s’ha desenvolupat en un bosc semiàrid marginal localitzat en la muntanya pública “La Hunde”, catalogat com “un dels pocs boscos d’alzines ben conservats de la Comunitat Valenciana i el més gran de la província de València”, afirma la professora.
La investigació va consistir a analitzar l’efecte d’un tractament silvícola sobre les propietats del sòl mineral i del mantell relacionades amb el cicle del carboni i sobre l’activitat enzimàtica del sòl.
D’aquesta forma, una vegada es van obtenir les dades, aquestes es van comparar amb una àrea no gestionada durant un període que ha oscil·lat entre cinc mesos i set anys després del tractament silvícola. Concretament, l’àrea no tractada té una alta densitat d’alzines (1059 peus/ha) i en la tractada es va reduir a 289 peus/ha a més d’eliminar la massa arbustiva.
“En una primera etapa, en la parcel·la tractada detectem en el sòl mineral un lleuger major contingut de carboni orgànic del sòl i carboni orgànic soluble en aigua probablement a causa de les restes de la tala de menor grandària que es van deixar en la parcel·la tractada en fer el tractament silvícola. No obstant això, set anys després del tractament, es va observar que aquest no afectava el carboni del sòl, tampoc la respiració del sòl mesurada mitjançant incubacions en laboratori ni a les activitats enzimàtiques, en concret ni a l’activitat fosfatasa del cicle del fòsfor ni a la ureasa del cicle del nitrogen, donant suport a la sostenibilitat d’aquest tipus de gestió del bosc”, ressalta la investigadora.
Per tot això, posa en valor la tasca que ha estat desenvolupant durant l’última dècada el grup de Ciència i Tecnologia Forestal (Re-ForeST), amb diferents estudis i projectes d’investigació que cerquen millorar la resiliència dels boscos semiàrids al canvi climàtic.
“Aquest estudi es complementa amb altres duts a terme pel grup Re-foreST en la mateixa zona relacionats amb la caracterització hidrològica de l’estructura forestal per a la implementació d’una silvicultura adaptativa i amb l’estudi de mesures forestals de base eco-hidrològica per a l’adaptació al canvi climàtic. Tot això amb una finalitat: promoure pràctiques que milloren l’adaptació i conservació dels nostres boscos”, conclou Cristina Lull.
Més informació:
Font: Luis Zurano, unitat de comunicació científica
de la Universitat Politècnica de València
Pots seguir-ho en Twitter @luiszurano
