Les últimes tecnologies es posen al servei de la sostenibilitat de les espècies marines. És el que han aconseguit investigadors de la Universitat Politècnica de València, pertanyents a l’Institut d’Automàtica i Informàtica Industrial (Institut Ai2) i a l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) de Gandia que, juntament amb l’Institut Español d’Oceanografia (IEO), han desenvolupat un sistema que realitza el mesurament automàtic de la biomassa i el comptatge de tonyines roges capturades per les empreses de pesca per a contribuir a la protecció d’aquesta espècie.
El projecte va ser coordinat pel director del Centre Oceanogràfic de Múrcia de l’IEO Fernando de la Gándara, que ha destacat que el projecte BIACOP “ha comportat la consolidació de la Unitat Mixta (UTEM) que l’IEO i la UPV tenen constituïda per al desenvolupament de tecnologies marines”.
El sistema, dissenyat en el marc del projecte europeu, ha disminuït el marge d’error en biomassa dels actuals sistemes d’estimació de les quotes de pesca establides. El desenvolupament combina sistemes de mesurament acústic per al comptatge i de visió estereoscòpica per a obtenir mesures 3D de les tonyines.
LA IMPORTÀNCIA DE LA TONYINA ROJA
Víctor Espinosa, coordinador del grup d’acústica submarina de l’IGIC del Campus de Gandia, comenta que ”el projecte té el seu origen en la idea plantejada per la Secretaria General de Pesca Marítima al Grup Balfegó per a resoldre el greu problema de la quantificació del nombre i la biomassa de tonyines en les transferències”.
Gabriela Andreu, investigadora de l’Institut Ai2, comenta que “la tonyina roja està molt valorada a tot el món, especialment a Japó. Les tonyines són capturades en alta mar i introduïdes en gàbies de transport, que són remolcades fins a zones costaneres en les quals estan instal·lades les gàbies d’engreix. Allí es realitza la transferència de tonyines d’unes gàbies a unes altres. Cada empresa té assignat un nombre de vaixells i, cada vaixell, una quantitat de tonyines que pot pescar. La idea és que solament es capture i es transferisca a les gàbies d’engreix la quantitat de tonyina roja autoritzada”, explica la investigadora.
Fins ara, el comptatge de tonyines durant la transferència des de les gàbies de cèrcol a les gàbies d’engreix el realitzava un operari amb un programari bàsic i de manera manual. “Açò feia que els marges d’error foren més alts i que es produïren sobre o subestimacions en moltes ocasions, especialment perquè les imatges també reportaven situacions de baixa visibilitat per a l’operari”, comenta Andreu.
FUNCIONAMENT DEL NOU SISTEMA
Per a realitzar els mesuraments, es va construir una instal·lació fabricada amb materials similars als de les granges marines, que es va instal·lar entre les dues gàbies. Durant la transferència de tonyines, el sistema de mesura de càmeres estereoscòpiques desenvolupat per l’Institut Ai2-UPV filmava els peixos, reportant mesures 3D de talles; i un sistema de cortina acústica basat en una eco-sonda científica i un transductor ultrasònic, dissenyat per l’IGIC, recollia, al seu torn, informació del ressò dels peixos, facilitant el comptatge. Amb els resultats obtinguts es van desenvolupar sengles programaris que van donar com a resultat comptatges amb un marge d’encert del 95% i estimacions de biomassa molt més precises que les obtingudes amb els mesuraments tradicionals.
Els participants en el projecte BIACOP, que va concloure a la fi del 2016, confien a seguir avançant i aconseguir la millora de tots els sistemes i equips i desenvolupar un programari completament comercial.
;
