Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Et trobarem a faltar, doctor Cooper

La novena temporada de la famosa sitcom de la CBS The Big Bang Theory entra en la seua recta final. En aquests nou anys hem conviscut en un pis compartit en Pasadena (Estats Units) al costat de Leonard (Johnny Galecki) i Sheldon (Jim Parsons), dos físics que treballen en l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech). També hem conegut als seus dos amics i companys de treball, Howards (Simon Helberg) i Raj (Kunal Nayyar). En el primer capítol, Penny (Kaley Cuoco) es va instal•lar en el pis del costat i Leonard es va enamorar d’ella.

Amb el temps, altres personatges secundaris s’han unit fins a fer-se protagonistes: Bernadette (Melissa Rauch) i Amy (Mayim Bialik), calc femení de Sheldon en honor de cercar una segona gallina dels ous d’or per a la sèrie. Perquè a pesar que tots els personatges són molt interessants i donen molt joc, Sheldon és l’amo i senyor de la sèrie. Jim Parsons fa un treball magistral en interpretar un físic teòric superdotat, extremadament racional i superb que manca de qualsevol aptitud social, empatia o habilitat per a detectar el més simple sarcasme. No hi ha dubte que tota la fama aconseguida per la sèrie és gràcies a Sheldon i a la interpretació de Parsons.

The-Big-Bang-Theory

ELS NERDS ES FAN POPULARS

The Big Bang Theory és com una comèdia refrescant i innovadora. Tècnicament està rodada seguint el model clàssic de sitcoms com Friends (NBC, 1994-2004) o Seinfeld (NBC, 1989-1998), però la temàtica és molt més actual i arriscada. No s’esperava que se li poguera traure tant de suc a una sèrie basada en la vida de nerds científics. I, sobretot, que poguera arribar a ser tan famosa i aclamada entre un públic aliè a la vida científica.

Semblava impensable que arribara el dia en què una sèrie de televisió o pel•lícula s’acostara mínimament al que és la vida d’un científic comú actual, dels milers que hi ha per tot el món a la recerca d’entendre millor l’univers que ens envolta. Sí que és cert que, de forma més encertada o menys, els cineastes han intentat portar la vida científica a la gran pantalla, però sempre ha sigut per a explicar la vida dels més grans i sempre com un relat de superació personal com en La teoria del tot (James Marsh, 2014) o Una ment meravellosa (Ron Howards, 2001).

big-bang-theory

No cal desmerèixer les vides dels grans científics que s’hi plasmen o la qualitat cinematogràfica, però aquests exemples no representen el dia a dia de la majoria dels científics. En canvi, la quotidianitat plasmada en The Big Bang Theory sí que ho fa. A més dels biopics, la figura del científic també ha sigut emprada en altres gèneres de la ficció cinematogràfica, però la majoria de vegades associades a homes bojos com l’Emmett Brown de Retorn al futur (Robert Zemeckis, 1985), amb escassos valors morals posant en perill a la humanitat com en Esclat (Wolfgang Petersen, 1995) o tot junt com en Re-Animator (Stuart Gordon, 1985). Sobra dir que no podrien estar més equivocats.

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA ENTRE RIURES

The Big Bang Theory és el millor acostament a la comunitat científica actual que s’haja fet fins avui. Potser no tots siguen tan nerds com els quatre amics protagonistes, encara que representen a la perfecció més d’un. Sens dubte, el millor reflex d’un científic comú seria el personatge de Bernadette.

A més, la sèrie no és només entreteniment, sinó també divulgació. Aborda principis científics d’una manera senzilla accessible a tot el públic alhora que graciós, com ‘el gat de Schrödinger’ per a explicar una relació amorosa o la disfressa de Sheldon de l’efecte Doppler’.

Per desgràcia, 9 anys ja són molts anys i, com ocorre amb la gran majoria de sitcoms, la sèrie comença a ser monòtona. Estira les trames al màxim i la llista de situacions gracioses, fluïdes i enginyoses comença a acabar-se i ja solament queden situacions repetitives, inconnexes i forçades. En les últimes temporades, els moments realment brillants comencen a escassejar i potser siga moment d’anar acabant la funció. Encara així, trobaré molt a faltar Sheldon quan se’n vaja.


Pablo Luján

(Investigador al European Molecular Biology Laboratory (EMBL) i apassionat del cine. Col•laborador de Videodromo)

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica