El Campus de Gandia va organitzar el Congrés Internacional Cinema/Sèries el passat 6 i 7 de novembre en el qual quasi 100 persones van poder escoltar a grans experts analitzar els processos de transvasament que s’estan produint entre les sèries de televisió i el cinema. D’aquesta manera, els personatges, arguments i estètica de sèries tan populars com Sherlock Hannibal, Fargo, Gomorra, Mad Men o Breaking Bad; van ser els protagonistes durant tot un cap de setmana a Gandia. El programa complet es pot veure en la web: www.researchseries.org.
A continuació, repassem algunes de les ponències presentades:
Durant la primera jornada, Roberta Pearson va analitzar la relació intertextual en la franquícia Sherlock Holmes amb tres exemples: la recent sèrie de la BBC, Sherlock; la sèrie Sherlock Holmes (1984-1994) i la pel·lícula ‘La vida privada de Sherlock Holmes’ (Billy Wilder, 1970). Unes relacions on actuen: la fidelitat als textos literaris originals, la influència de cada versió audiovisual en les següents i el denominat cànon holmesià.
Alberto N. García va presentar les diferències entre la narrativa televisiva actual i la narrativa clàssica del cinema. Grans fites com Hill Street Blues, Twin Peaks i The Sopranos van obrir el camí a noves formes narratives en la televisió aconseguint històries més sofisticades, complexes i innovadores. Per a aconseguir la seua fi, García va analitzar les sèries Fargo i Hannibal.
L’estudi presentat per Lucía Salvador es va centrar en les diferències i semblances entre Mad Men i els films que van representar el món de la publicitat durant la seua edat d’or. Cinc dècades després, Mad Men ofereix una mirada retrospectiva sobre l’esdevenir de la societat de consum en els 60, seguint les vides dels publicistes d’Sterling Cooper, artífexs del American Way of Life i experts a vendre la felicitat que, paradoxalment, no aconsegueixen trobar per a si mateixos.
En la seua ponència “Breaking Bad and Western Movies“, Emre Tuncel va utilitzar un de les obres prototípiques del western The Great Train Robbery per a trobar els punts en comú entre la sèrie i l’univers d’aquest gènere. L’ús de grans plànols en exteriors, els protagonistes “fora de la llei”, els tirotejos, les accions delictives, persecucions, pistolers… ens podrien portar a definir la sèrie com un western postmodern.
Per a Laura Cortés-Selva les sèries s’han convertit en competidores del cinema com a grans productes de ficció audiovisual: hi ha un transvasament del cinema a les sèries que s’aprecia clarament en l’estil visual, concretament en elements relacionats amb la il·luminació, fotografia i el tractament del color. I Sarah Jalbert es preguntava per què és tan comú veure el salt de la televisió al cinema (Twin Peaks, The X-Files, Mr. Bean, Sex and the City, Belle et Sébastien o Entourage), però resulta difícil veure la creació d’una sèrie a partir d’una pel·lícula.
“Les sèries d’avui dia representen la vida mateixa i els seus personatges es presenten com les nostres representacions friccionals. Els seus interessos i problemes són els mateixos que poden tenir els espectadors situats a l’altre costat de la pantalla. Aquest interès o atracció cap a l’antiheroi té el seu inici amb la figura de Tony Soprano (Els Soprano). Arran de la seua aparició, sorgirien altres figures fosques i grises com Vic Mackey, Jack Bauer, Morgan Dexter, entre molts altres. Ara bé, si hi ha un antiheroi contemporani que es diferencia de tots ells aqueix és Walter White, protagonista de la ficció Breaking Bad. Així ho afirmava Xavier Grabolosa en la seua intervenció.
Finalment, la investigadora Kathrin Fahlenbrach convidava els congressistes a comprovar com els personatges complexos i més humans estan avui, en major mesura, en les sèries de televisió i no en el cinema. I advertia que “tenint en compte l’èxit de sèries com Twin Peaks, Els Soprano, Breaking Bad o House of Cards, tot apunta al fet que al públic li agrada i gaudeix més amb els personatges ambivalents. Personatges que s’allunyen dels estereotips simples de ‘dolent’ o ‘bo’ “.
Sobre la temàtica del congrés, continua la recerca gràcies al projecte finançat per l’estat espanyol, l’investigador principal del qual és Hector J. Pérez (Campus de Gandia) sota el títol: “Estratègies d’innovació teòrica en l’anàlisi de la narrativa en sèries de televisió“.
