El congrés científic sobre xarxes socials i comunicació digital del Campus de Gandia arriba a la cinquena edició. El 19 i 20 de febrer, el Campus s’omplirà de grans especialistes en comunicació, art, educació, ràdio, cine, cultura, sociologia, turisme o màrqueting ;i tots tenen alguna cosa en comú, els nous mitjans de comunicació.
Comunica2 arriba al 2015 amb un programa molt complet de conferències, taules redones, tallers (atenció al de difusió científica: “Divulgació i marca personal de l’investigador en la era 2.0″) i, per descomptat, la presentació pública de les comunicacions acceptades pel comitè científic del congrés.Aquest any es bat un rècord amb 30 propostes rebudes en el call for papers. Finalment, han sigut 13 les comunicacions aprovades que seran presentades pels autors el divendres 20 de febrer a partir de les 08:30 h.:
- Comunicacions 2015: total acceptades: 13
- Comunicacions 2014: total acceptades: 8
- Comunicacions 2013: total acceptades: 18
- Comunicacions 2011: total acceptades: 11
- Comunicacions 2010: total acceptades: 8
Natalia Sastre, responsable de la part científica del congrés , explica el desenvolupament d’un dels pilars del Comunica2:
1- Com funciona la part científica del congrés i quin és el paper del comitè científic?
Uns mesos abans de la celebració del congrés s’obri el denominat call for papers on s’obri el període de recepció de propostes de comunicació i s’ofereix tota la informació al respecte: dates, eixos temàtics, funcionament, etapes, comitè, etc.
Una vegada rebudes, s’estableix un procés d’avaluació el funcionament del qual és el que se sol seguir en qualsevol procés d’edició científica: la revisió per parells (peer review) amb sistema de doble cec. Cada proposta és enviada a dos membres del comitè que avaluen per separat la proposta sense conèixer prèviament l’autor o autors de la proposta, ni a l’altre avaluador.
En aquesta edició (2015) han format part del comitè científic 21 avaluadors que han sigut elegits per la direcció del congrés per la seua trajectòria i professionalitat entre les àrees temàtiques del congrés. Alguns d’ells són fixes des de fa diverses edicions, però altres canvien cada any segons, també, la seua disponibilitat.
Aquest any les comunicacions es publicaran en format electrònic per l’ Editorial UPV en format d’actes de congrés.
2- Quins criteris es tenen en compte a l’hora d’avaluar una proposta de comunicació?
Encara que hi ha alguns criteris que des del mateix congrés es recomanen: originalitat, aportació científica, relació amb els eixos del congrés, objectius i metodologia clars; després el propi avaluador també pot aportar algun altre que considere com a especialista de la matèria. Al final, l’avaluador aprova o no la proposta en el seu conjunt.
3- Quina és la part més complicada del procés?
En realitat el procés no és complicat perquè els terminis estan establits per endavant i són coneguts tant per autors com per revisors, però el que sí que és cert és que els terminis se solen esgotar i és quan arriben les presses per les dues parts. Personalment la part que menys m’agrada és recordar-li a l’autor que ha arribat tard, que sentint-ho molt la seua proposta no pot ser revisada, els terminis són “sagrats”.
4- Com ha evolucionat el congrés en aquestes cinc edicions en la part científica?
El balanç és molt positiu perquè al llarg dels últims anys s’han rebut més propostes (enguany han arribat quasi 30) i més de caràcter professional, fruit també de l’evolució en la recerca que s’ha produït en el tema de les xarxes socials. El sector s’ha consolidat i açò s’observa en la quantitat d’estudis, tesis, articles, aplicacions que s’han produït i que es presenten en el congrés.
També ens hem adonat que molts investigadors esperen el fet que arribe el Comunica2 per a presentar els resultats de les seues recerques. D’alguna manera, el congrés del Campus de Gandia s’està consolidant com a referent nacional en recerques sobre nous mitjans, un fet que ens alegra i que acceptem amb molta responsabilitat.
