La ciència darrere de la veu operística va ser el títol de la conferència impartida per Rubén Picó (catedràtic de Física Aplicada – Acústica, Universitat Politècnica de València, Campus de Gandia) dins del curs “L’òpera, un organisme complex: com naix, opera i evoluciona fins a l’actualitat”, organitzat per la Nau Gran de la Universitat de València en col·laboració amb Les Arts, València. 

La sessió va abordar la veu operística des d’una perspectiva científica, analitzant què ocorre físicament quan una cantant o un cantant projecta la seua veu en un teatre, com interactua amb l’arquitectura de la sala i per què determinats espais potencien l’experiència artística. A través d’explicacions accessibles i experiments participatius, el públic va poder comprendre conceptes com la ressonància, la projecció, la directivitat o el reforç acústic natural, connectant la física del so amb l’emoció musical. 

L’activitat va combinar conferència i visita tècnica a l’Aula Magistral, cosa que va permetre observar in situ les característiques acústiques de l’espai i reflexionar sobre com el disseny arquitectònic influeix en la percepció de la veu i de l’orquestra. Aquesta aproximació pràctica va facilitar una comprensió directa de la relació entre ciència, arquitectura i experiència estètica. 

La xarrada s’emmarca en la línia de treball que Rubén Picó desenvolupa des de la UPV en l’àmbit de l’acústica musical i la divulgació científica, i connecta directament amb el projecte Ciència i Música, que promou el diàleg entre investigació, creació artística i transferència de coneixement a la societat. La sessió va posar de manifest com l’òpera no és només interpretació escènica, sinó també física, enginyeria, disseny acústic i ciència aplicada a l’art. 

La trobada va reunir un públic especialment participatiu, interessat a comprendre l’òpera no sols des de la seua dimensió històrica i artística, sinó també des de la seua base material i científica, reforçant així el caràcter interdisciplinari del curs.