El passat 30 d’octubre va tenir lloc el Seminari Internacional Virtual, Gestió de Desastres Naturals organitzat per l’Institut Pró Natura – IPN, de Balneário Camboriú, el Brasil, i que va comptar amb la col·laboració del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València.
En el Seminari es va tractar la gestió de desastres naturals des de diferents perspectives acadèmiques, professionals i geogràfiques. El president de l’Institut Pro-Natura -IPN va donar la benvinguda als assistents i va incidir en la necessitat i importància de tractar la gestió dels desastres naturals des d’una perspectiva professional i científica; el professor LLuís Miret va manifestar la importància d’esdeveniments com aquest, que reuneixen experts de diferents països de dos continents distints i que permeten conèixer i compartir experiències sobre les quals millorar la gestió d’un problema comú.
L’enginyer José Manuel Boggio Lluna, president del Comitè Consultiu del Consell Departamental de Tumbes del Col·legi d’Enginyers del Perú, va impartir la conferència titulada “Desastres Naturals en la Regió de Tumbes, Perú: Fenomen El Niño”. L’enginyer va fer un repàs de diferents tragèdies d’origen mediambiental que ha patit els últims anys aquesta regió del nord del Perú, associades totes elles al fenomen conegut com el Niño. Es va posar l’accent en els problemes i desafiaments que ha comportat cadascun dels episodis i en la falta d’accions i infraestructures que servisquen per a solucionar o almenys mitigar les conseqüències d’aquests fenòmens.
Per la seua part, Elton Cunha, coordinador de la Cambra Sectorial de Defensa Civil del Consell Regional d’Administració de Santa Catarina – CRA/SC, el Brasil, va donar la conferència titulada “Entre el passat i el futur dels desastres: Rio Grande del Sur i Santa Catarina, Brasil”. En aquest cas, l’expert va parlar de diferents desastres ocorreguts al sud del Brasil i va analitzar la resposta, emfasitzant de nou, en la prevenció d’aquests desastres. Elton va assenyalar la paradoxa del fet que tothom valora molt positivament aquells que participen en els rescats però que hi ha fortes resistències cap als que tracten d’evitar-los. Va posar el focus en la necessitat de treballar una cultura de la prevenció.
La investigadora i assistent de docència en la Facultat d’Enginyeria Civil i Geodèsica de la Universitat de Ljubljana, Eslovènia, Jana Breznik, va impartir la conferència “Solucions tecnològiques per a la dinàmica de l’aigua i la reducció del risc d’inundacions”. La conferència va tractar temes que la professora investiga relacionats amb la planificació espacial, l’anàlisi SIG (GIS) i la teledetecció, però aplicats a la prevenció i gestió de desastres naturals. En concret, es va analitzar el paper que pot jugar el tractament d’imatges satel·litàries, per exemple , les rebudes del satèl·lit Sentinel-1 i que poden jugar un paper clau en l’avaluació de riscos i la planificació de la resposta davant inundacions.
Finalment, va intervenir el professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, Germán Llorca Abad, amb la conferència Impacte de les comunicacions en la DANA 2024 a València, Espanya. En la seua intervenció es va tractar el tema de la gestió de la comunicació en un desastre natural concret com va ser la DANA de València, que va posar de manifest com les xarxes socials i fonts de comunicació alternatives van jugar un paper clau en la difusió de mentides i notícies falses que van dificultar en part la gestió del desastre. També va analitzar críticament el paper jugat pels mitjans de comunicació tradicionals i de diferents administracions. Manifestant la necessitat de comptar, en aquests tràgics successos, amb un portaveu oficial que canalitze la informació.
Els expositors juntament amb altres participants van analitzar la gestió de desastres i la importància de la col·laboració multidisciplinària i transnacional, i reconegueren que els desastres ja no es consideren fenòmens «naturals» i requereixen coresponsabilitat social.
El referit esdeveniment internacional va transcendir fronteres, va permetre conèixer experiències iberoamericanes i va ser un mitjà de transferència de coneixements en la temàtica important de l’administració de desastres i esdeveniments naturals, amb perspectives de prevenció i reducció de l’impacte en les diferents societats.