Personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València ha avaluat els efectes del canvi climàtic en la productivitat de dues espècies d’ocells passeriformes. Els resultats revelen que esdeveniments meteorològics extrems com temperatures cada vegada més càlides i major freqüència de pluges torrencials podrien comprometre la conservació de les poblacions d’aquests ocells.
L’estudi conclou que temperatures més càlides i una major freqüència de pluges torrencials poden comprometre la conservació de la boscarla mostatxuda a Espanya. Per contra, l’augment de les temperatures pot beneficiar a la boscarla de canyar.
El treball, publicat en la revista científica Bird Study, forma part de la tesi doctoral que Pau Lucio, professor del Campus de Gandia, desenvolupa entre la UPV i l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València.
Les dues espècies estudiades han sigut la boscarla mostatxuda(Acrocephalus melanopogon) i la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), totes dues vinculades als aiguamolls del litoral mediterrani.
Espècies d’ocells objecte de l’estudi: boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon (esquerra) i boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus (dreta).
La boscarla mostatxuda és resident/migrant de curta distància i està catalogada com a “vulnerable” en el Llibre Roig dels Ocells d’Espanya 2021 donada la seua disminució poblacional durant els últims anys. Espanya alberga la major població d’aquesta espècie en tota Europa occidental.
En canvi, la boscarla de canyar, més generalista quant a les seues preferències d’hàbitat, és un ocell migrador de llarga distància (visita els aiguamolls espanyols durant l’època reproductora i passa l’hivern a l’Àfrica) i el seu estat de conservació està definit com de “preocupació menor”, ja que es troba àmpliament distribuït per tot el continent europeu.
Anellament científic
La metodologia de mostreig utilitzada ha consistit en la captura d’ocells mitjançant xarxes de boira, per a la seua caracterització biomètrica, datació, sexat, anellament i la seua posterior solta. Les xarxes es despleguen a l’alba i cada sessió té una duració de fins a cinc hores.
Segons Pau Lucio, l’objectiu de la investigació ha sigut comprendre en quina mesura diferents factors climàtics i/o geogràfics estan afectant la productivitat, és a dir, la relació entre el nombre d’individus juvenils nascuts un determinat any i el nombre d’adults de totes dues espècies, utilitzant una gran base de dades amb 25 anys d’anellaments en els aiguamolls espanyols. “En concret, hem utilitzat les dades del programa d’anellament científic per al seguiment de les espècies d’ocells reproductors a Espanya (PASER) entre els anys 1995 i 2021”, afig Pau Lucio.
Efecte dels esdeveniments climàtics extrems
L’estudi conclou que una precipitació acumulada de fins aproximadament 100 mm afavoreix la productivitat de la boscarla mostatxuda, i les precipitacions superiors a aquest llindar perjudiquen la reproducció de l’espècie. Quant a les temperatures, l’equip de la UPV i de la UV ha observat que valors elevats tenen un efecte negatiu.
Per contra, la temperatura va tenir un efecte positiu sobre la productivitat de la boscarla de canyar, mentre que la pluja quasi no va tenir efecte, encara que la productivitat també va aconseguir el seu punt màxim quan les precipitacions es van acostar als 100 mm.
“Les temperatures més càlides i una major freqüència de pluges torrencials poden comprometre la conservació de la boscarla mostatxuda a Espanya a causa d’aquest efecte advers de tots dos elements sobre la seua productivitat. Per contra, l’augment de les temperatures pot beneficiar la boscarla de canyar”, assenyala Virgínia Garófano, investigadora del Campus de Gandia de la UPV.
Així, l’estudi conclou que, donada la situació actual d’emergència climàtica, és probable que les poblacions de boscarla mostatxuda disminuïsquen, mentre que les poblacions de boscarla de canyar podrien augmentar. No obstant això, són necessaris més treballs per a establir l’impacte específic del canvi climàtic en la seua supervivència i les implicacions per a les tendències i dinàmiques poblacionals d’aquestes dues espècies.
Períodes climàticament sensibles
Un dels principals avanços d’aquest treball ha sigut poder utilitzar una gran base de dades amb gran distribució espacial i temporal i a més poder investigar el període específic (finestra de temps) en el qual les variables climàtiques tenen l’impacte més significatiu en la productivitat, per a definir així períodes climàticament sensibles tenint en compte les variables espacials (lloc, longitud, latitud i elevació) i els canvis temporals (any).
“Aquest avanç en el modelatge ecològic de les tendències en les poblacions d’ocells ha sigut possible gràcies a l’ús de tècniques de modelatge de dades complexes com el data mining, tècniques d’aprenentatge automàtic i l’ús d’algorismes genètics en l’optimització dels models”, assenyala Rafael Muñoz-Mas, investigador de la UPV i coautor de l’estudi.
Referència
Lucio-Puig, P., Muñoz-Mas, R., Belda, E., Gómez, J., Ceresa, F., Garófano-Gómez, V., Pahissa, J., Monrós, J. S. (2024). Unravelling the link between productivity and climate for two sympatric Acrocephalus warblers across Spain. Bird Study, 1–14. https://doi.org/10.1080/00063657.2024.2343956
