Personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València proposa una nova estratègia de distribució de xarxes de monitoratge de sòl, que permet programar el reg de la forma més eficient possible. El sistema ajuda a determinar les necessitats de reg sobre la base de les recomanacions de la FAO i les dades sensoritzades.
Entrevista a Jaime Lloret en RNE.
L’agricultura de precisió és un terme que defineix la gestió de la producció agrícola sobre la base de l’observació, la recollida de dades i la consegüent actuació, amb la finalitat de millorar l’eficiència del cultiu, tant agronòmica, com mediambiental o econòmica. Aquesta agricultura requereix de tecnologies avançades per a monitorar els cultius i optimitzar l’ús de recursos per a aconseguir, entre altres objectius, un reg més eficient i, en últim terme, un bon rendiment dels cultius.
Entre aquesta tecnologia que requereix l’agricultura de precisió, els sistemes Internet of Things (IoT) tenen un gran potencial. Si bé en algunes zones com les àrees rurals la seua implementació és més complicada, a causa, entre altres factors de la incidència de la vegetació. En particular, les aplicacions de monitoratge de sòls poden patir interferències causades per la densitat del fullatge o l’altura i/o amplària de les plantes.
Per a fer front a aquesta dificultat, un equip del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) proposa una nova estratègia de distribució de xarxes de monitoratge de sòl, que permet programar el reg de la forma més eficient possible, també en aquestes zones. El seu treball proposa un sistema de monitoratge que inclou l’arquitectura, el disseny dels nodes i un algorisme per a determinar les necessitats de reg sobre la base de les recomanacions de la FAO i les dades sensoritzades.
Per a arribar a aquest punt, van avaluar diferents configuracions d’implementació de xarxes sense fils de sensors (WSN), identificant els efectes de l’entorn rural en el senyal i els requisits fonamentals per al disseny d’aquestes xarxes. Van analitzar el seu rendiment amb diferents tipus de vegetació (horts de tarongers, matolls i pasturatges) i en diferents ubicacions dels nodes Wi-Fi (en el sòl, prop del sòl i sobre el sòl).
“En el treball vam veure que la vegetació crea una alta variabilitat en àrees amb alta densitat de fullatge; els sensors instal·lats en el sòl van tenir més problemes de cobertura, fins i tot amb vegetació on la major part del fullatge es troba a major altura. Els desplegaments pròxims al sòl són els millors en el cas dels tarongers”, explica Jaime Lloret, expert en xarxes de sensors i responsable de l’equip.
Entrevista a Jaime Lloret en RNE: descripció del dispositiu.
No obstant això, les estratègies de desplegament en el sòl i prop del sòl en els camps de taronges van presentar una alta variabilitat en la qualitat del senyal, fins i tot sense que hi haguera cap obstacle entre l’emissor i el receptor.
“No obstant això, els aspectes de l’entorn rural i del desplegament que afecten el senyal, com l’altura del node, el tipus de cultiu, la densitat del fullatge o la forma de reg, han de tenir-se en compte a l’hora de dissenyar un desplegament WSN de manera eficient”, conclou Jaime Lloret.
Entrevista a Jaime Lloret en RNE: avantatges del dispositiu.
Aquesta investigació es va realitzar amb el suport d’ERANETMED (project ERANETMED3-227 SMARTWATIR).
Més informació:
Font: Àrea de Comunicació
