Un estudi realitzat per investigadores del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) analitza l’ús d’imatges recurrents, com els memes comparatius, en la xarxa social Instagram en relació amb l’activisme mediambiental, amb l’objectiu d’entendre-les des d’una perspectiva basada en mites o narracions, que proposen un model per a percebre, comprendre, jutjar i actuar en el món.
CRIDA A l’ACCIÓ INDIVIDUAL
Les autores de l’estudi són Sandra Martorell, experta en cultura visual del Campus de Gandia (UPV), Gemma San Cornelio Esquerdo, investigadora del grup MEDIACCIONS dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i Elisenda Ardèvol, catedràtica d’Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.
D’esquerra a dreta: Elisenda Ardèvol, Sandra Martorell i Gemma San Cornelio.
En la seua investigació, destaquen que la majoria de memes analitzats realitzen una crida implícita a l’acció individual com a part d’una acció col·lectiva, amb l’objectiu d’aconseguir un bé comú.
“Les xarxes socials estan creant una forma diferent d’activisme, en la qual a les persones no els interessa estar tan implicades amb els moviments socials més tradicionals. Els nous models d’activisme en les xarxes socials apel·len a l’acció i a la responsabilitat individual per a realitzar una transformació profunda”, recalca Sant Cornelio.
NO QÜESTIONA L’ORDRE SOCIAL
Les autores expliquen que no se sol denunciar directament les institucions o les corporacions que provoquen danys en el patrimoni natural ni qüestiona de forma explícita l’ordre social establit. De fet, els memes ambientals solen dirigir-se a la persona i se centren en missatges com l’abordatge dels desastres ambientals a partir de la suma d’accions individuals.
D’aquesta manera, s’aconsegueix crear una imatge molt més dramàtica que porta implícita una resolució. “L’ús d’un model de narració mitològica per al canvi mediambiental a partir de memes en xarxes socials, d’una banda, contribuiria a la creació de nous espais de participació ciutadana i, d’una altra, fomentaria la intel·ligibilitat de temes complexos a partir d’un impacte visual concís, promovent i convidant a l’acció des de l’emoció i la implicació personal”, expliquen les investigadores.
“La utilització d’aquest tipus d’imatges comparatives és un format reiteratiu que compleix la seua funció de fàcil reconeixement, per la qual cosa resulten molt efectives, ja que, malgrat mostrar-se com a informals i fins i tot facecioses, permeten abordar temes considerats seriosos i de primer ordre en l’agenda ambiental”, conclouen.
EL MITE COM A VERITAT FONAMENTAL
Aquesta investigació, que forma part d’un projecte més extens sobre l’estudi de l’activisme mediambiental en Instagram, detalla que l’estructura narrativa predominant en l’activisme ambiental és el format beforeafter (abans i després). Segons les investigadores, la intenció d’aquestes imatges és mostrar els canvis en una situació específica expressant la idea de “mite” com una veritat fonamental i l’enfronten amb el concepte de dany ambiental o fi del món.
“Ens centrem en Instagram, que és una plataforma que inicialment ningú pensa que siga adequada per a l’activisme, per la seua relació amb les narratives personals i l’estil de vida de els influencers. No obstant això, aquesta xarxa social tan visual està jugant un paper molt important en l’activisme ambiental”, afig Sant Cornelio, que incideix en què el contrast basat en una narrativa temporal amb una projecció de futur, que comporta una relació de causa i efecte, sol provocar una valoració moral de cada individu.
“Aquesta és una estructura molt homogènia que compara els aspectes temporals sobre la base d’una economia del llenguatge molt clara a l’hora d’elaborar els missatges que desitja comunicar. Gràcies a aquesta dualitat, s’aconsegueix enviar un missatge molt directe capaç d’arribar a molta més gent, la qual cosa incrementa el seu impacte en el públic”, subratlla la investigadora de la UOC.
Més informació: Ardèvol, E., Martorell, S., & San-Cornelio, G. (2021). Myths in visual environmental activism narratives on Instagram. [El mite en les narratives visuals de l’activisme mediambiental en Instagram]. Comunicar, 68, 59-70. https://doi.org/10.3916/c68-2021-05
Font de les imatges: Revista Comunicar https://doi.org/10.3916/c68-2021-05
Font: Sandra Barrancos, Àrea de Comunicació UPV
