El pluricentrisme estudia l’estandardització de les llengües amb més d’una varietat d’estàndard formal, és a dir, llengües que no posseeixen una única norma quant a prestigi i ús. Això es deu al fet que la seua codificació és duta a terme per més d’un centre (polític o cultural) de decisió, donant lloc a més d’una varietat d’estàndard parlada en diferents territoris. Des del pluricentrisme es posa en relleu l’existència de moltes llengües pluricèntriques, havent-se catalogat més de quaranta en l’actualitat, el català una d’elles.
Josep Àngel Mas, expert en estandardització lingüística del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), centra gran part de la seua investigació en aquest camp d’estudi. L’investigador participa en el NDV Working Group, un grup d’investigació internacional sobre les llengües pluricèntriques; especialment, sobre les varietats no dominants en els processos de codificació i estandardització lingüístiques, i ha contribuït amb diverses publicacions a la consideració del català com a llengua pluricèntrica i del valencià com la més dominant de les seues varietats no dominants.
En aquest marc, l’investigador estudia el procés d’estandardització de la llengua catalana com a llengua pluricèntrica en conflicte, entenent el conflicte lingüístic com el procés en el qual dos o més llengües es disputen els mateixos àmbits d’ús, en el nostre cas, el català i el castellà. Aquest procés d’estandardització està determinat per dos aspectes relacionats entre si: l’estatus, en referència al prestigi i ús, i el corpus, que configura les formes lingüístiques pròpies de l’estàndard. Aspectes diversos territorialment, tant ara com al llarg de la història.
Des d’aquesta perspectiva, Mas proposa l’acceptació de la pluricentralitat en els processos d’estandardització com a punt de partida per a abordar la problemàtica sorgida del prejudici segons el qual l’idoni i ‘normal’ seria l’axioma “una llengua, una norma”. Davant d’això, l’investigador planteja “la pluricentralitat com a alternativa a la divisió de les llengües quan no és possible l’ús d’un estàndard monolític i uniforme per a tota la comunitat lingüística, permetent la investigació, gestió i ús igualitari de les varietats d’estàndard de la nostra llengua”.
VALENCIÀ EN ELS MITJANS
Mas, doctor en filologia, és també professor al Campus de Gandia, on dedica la major part de la seua docència a l’ensenyament del valencià, oral i escrit, en els mitjans de comunicació. També participa en activitats de divulgació. En aquest àmbit s’emmarca la “III Jornada de Divulgació de la Normativa als Mitjans de Comunicació”, celebrada el passat 18 de juliol, en la qual va aportar una visió general sobre el model de llengua formal valenciana i els debats que generen les defenses dels diferents models, per a després analitzar la columna d’opinió lingüística “Pren la paraula”, de Josep Lacreu, publicada en el diari Levante-EMV.
La jornada va ser organitzada pel Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Més informació en:
Mas Castells, Josep Angel. (2021) Invitació al pluricentrisme. Notes per a l’estudi d’una llengua pluricèntrica en conflicte. Treballs de Sociolingüística Catalana (Online) (31)15 – 30. 10.2436/20.2504.01.175
Mas Castells, Josep Angel. (2019) El pluricentrisme de la llengua catalana en els principals correctors i traductors automàtics. Revista de Llengua i Dret (Online) (71) 208 – 222 http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i71.2019.3229
Tècnica de gestió i promoció d’R+D+i del Campus de Gandia
