Analitzar quins factors físics, químics i nutricionals influeixen sobre la macrofauna bentònica de les platges sorrenques del sector sud del golf de València, va ser un dels objectius de la investigació desenvolupada per Julia Escrivà Perales per a la seua Tesi Doctoral “Estudi dels bancs explotables de Donax trunculus i Chamelea gallina en el sector sud del golf de València i factors ambientals que influeixen en la seua abundància”, dirigida pels professors del Campus de Gandia Silvia Falco i Miguel Rodilla.
Les descàrregues d’aigua dolça al mar per part dels rius presenten una gran importància pel fet que transporten nutrients, matèria orgànica i sediments fins als ecosistemes costaners. La mar Mediterrània, en tractar-se d’un mar pobre en nutrients depén en gran manera de les aportacions de les aigües continentals, ja que proporcionen els nutrients necessaris per a la producció primària.
En la costa de Gandia les principals descàrregues d’aigua dolça provenen del riu Serpis i de les séquies de drenatge de la marjal de la Safor que aboquen les seues aigües dins del Port de Gandia. Per a analitzar la influència d’aquestes descàrregues d’aigua dolça sobre la macrofauna bentònica es van dur a terme mostrejos en diferents estacions situades al sud del Serpis i Port de Gandia i amb diferent grau d’influència per part de les aportacions d’aigua dolça, així com una altra estació de referència situada al nord de les principals aportacions. Aquests mostrejos es van dur a terme en tres períodes temporals amb diferent precipitació i cabal del riu Serpis, obtenint-se en cadascun mostres de macrofauna bentònica, aigua i sediment. Aquest tipus d’estudis pot ajudar-nos a comprendre les causes de les possibles variacions en la distribució i abundància de la fauna que viu en el sediment marí, on podem trobar espècies de gran interés pesquer per a la zona de Gandia, com són la tellina (Donax trunculus) i la rossellona (Chamelea gallina).
En aquest estudi es va poder observar increments en l’abundància d’organismes durant l’estiu, vinculat als processos fisiològics associats a l’increment de temperatura. A més, es va constatar que les comunitats de macrofauna bentònica estaven fortament influenciades per factors físics com la grandària mitjana del gra de sediment, així com les variables nutricionals (matèria orgànica en sediments i microalgues en la columna d’aigua) i la distància a les descàrregues d’aigua dolça, amb una major densitat d’organismes en les zones més pròximes a les aportacions. No obstant això, les espècies explotades (tellina i rossellona) no van mostrar una pauta tan clara com la que va mostrar la resta de fauna, a conseqüència de la pesca d’aquestes espècies.
La identificació d’aquestes variables és crucial per a desenvolupar un maneig costaner adequat, prestant especial atenció a aquelles activitats antropogèniques que poden estar modificant el medi i que, per tant, afectaran les comunitats de fauna bentònica i poden generar repercussions socioeconòmiques en afectar espècies d’alt interés pesquer. La granulometria és un factor important que pot condicionar les poblacions de macrofauna bentònica i en particular de les espècies d’interés pesquer com la tellina i la rossellona. En ser organismes que s’enterren són susceptible a les variacions en la grandària del gra del sediment, per la qual cosa, modificacions en aquest podrien condicionar-ne la distribució i abundància.
Els resultats obtinguts en aquesta investigació han sigut publicats amb el títol de “Driving forces that structure sublittoral macrobenthic communities in sandy beaches along environmental gradients”, en la revista Estuarine, Coastal and Shelf Science.
