El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València organitza el I Seminari Internacional sobre AICLE: Desenvolupaments presents i futurs en entorns multilingües, que tindrà lloc el dilluns 19 de juny; la inscripció ja està oberta.
El seminari està dirigit a professorat de tots els nivells educatius: primària, secundària i universitari, així com a personal investigador interessat en aquesta metodologia, que propugna l’ensenyament de continguts curriculars a través d’una llengua vehicular diferent de la llengua materna; d’aquesta manera, a més d’aprendre les matèries incloses en el currículum acadèmic, els estudiants són capaços de millorar les destreses en les llengües estrangeres.
El programa inclou la participació de ponents reconeguts internacionalment, i també tallers pràctics. El preu d’inscripció està entre 35 i 40 euros.
UNA METODOLOGIA EN AUGE
La metodologia AICLE, Aprenentatge integrat de llengua i contingut (CLIL, Content and Language Integrated Learning, en inglés) s’està implantant a poc a poc en tots els nivells educatius, des d’ensenyament infantil a la universitat. Així, el contingut curricular i el lingüístic es combinen en l’aula per a aconseguir la comunicació en lingua franca, a més de les llengües pròpies.
El fet d’estudiar en una llengua que no és pròpia, ni està vinculada en el territori al principi suposa uns reptes molt grans dins de l’aula. Segons Eva Mestre, professora del Campus de Gandia i membre del comitè organitzador del seminari, la complexitat no ve solament donada pel fet d’aprendre continguts en una altra llengua; en les escoles “també cal aprendre a relacionar-se, a fer preguntes, a ser respectuós, a escoltar als companys. I ací és on radica la dificultat de l’ensenyament”.
Eva Mestre
Eva Mestre explica que l’estructura de treball en l’aula està basada en la combinació del que es denomina les 4C: cognició (pensament; creativitat i resolució de problemes), contingut (de cada assignatura), cultura (relació amb els diferents contextos –el propi, l’altre) i comunicació (llengua i estratègies lingüístiques).
ESTRATÈGIES D’IMPLEMENTACIÓ EN TERRITORIS BILINGÜES
En els territoris bilingües, o aquells territoris amb confluència de diverses llengües, la Unió Europea presta particular atenció a l’equilibri que s’ha d’establir entre les llengües en contacte, tal com es promulga en la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. És el cas de la Comunitat Valenciana, on diversos decrets promouen el multilingüisme en la docència.
La problemàtica és una mica diferent en aquests casos perquè els alumnes ja porten dues llengües de casa. “Alguns d’ells tenen la mateixa competència lingüística en les dues llengües, uns altres no. En l’escola ja s’utilitzen dues llengües vehiculars d’entrada, i cal fer conviure a una tercera. L’avantatge és que els alumnes ja saben moltes coses sobre parlar una altra llengua, perquè parlen dues. Ja són conscients d’altres cultures, i tots els avantatges derivats del fet de ser bilingües”, conclou Eva Mestre.
La investigadora Eva Mestre assenyala que és necessari tenir en compte les recomanacions de la Unió Europea, en el sentit que “mai s’ha de posar en competició les llengües (menys si són minoritàries) en l’escola, sinó plantejar-les com a riquesa i complementarietat, bagatge per a un futur cosmopolita i plurilingüe”.
