Identificar les causes que provoquen problemes com l’aparició de males olors, residus sòlids i puntuals mortaldats de peixos en el tram final del riu Serpis, en la seua desembocadura a Gandia. Aquest és l’objectiu principal del treball “Diagnòstic de les aigües del tram urbà i desembocadura del riu Serpis per a la seua recuperació ambiental”, becat per la Càtedra Aigües de València durant el curs 2018-2019 i que ha sigut presentat en III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial (RESTAURARÍOS 2019) en la temàtica: “Rius i ciutadania: noves maneres de conviure”.
El projecte parteix de la realitat que el riu Serpis ha sigut històricament l’eix vertebrador per al desenvolupament poblacional, industrial i agrícola de les comarques valencianes de l’Alcoià , el Comptat, i la Safor, però actualment pateix un procés de degradació que ha arribat fins i tot a provocar el tancament d’algunes platges a l’estiu.
Per aquest motiu, la investigació dirigida pels professors de la Universitat Politècnica de València (UPV), Francisco Martínez Capel, (Campus de Gandia UPV) i Enrique Asensi (Campus de Vera UPV) ha avaluat aquesta problemàtica -en el tram que va des de l’EDAR Gandia-la Safor fins a la desembocadura en el mar-, mitjançant l’anàlisi de la qualitat de les seues aigües, la caracterització de la morfologia del riu i dels punts d’abocament sobre el llit.
“S’ha realitzat una topografia per seccions del llit fluvial en el tram des de la ciutat de Gandia fins al mar i s’han identificat els punts d’abocament sobre ell. A més, s’han realitzat diverses campanyes de caracterització de les seues aigües i del sediment, estudiant les principals variables relacionades amb el creixement fitoplantònic”, explica l’autor principal de la investigació, Enric Gil.
RESULTATS I MESURES FUTURES D’ACTUACIÓ
“Els resultats obtinguts determinen que el tram d’estudi, es compon d’una successió de grans pous estancats, entre les quals les dues últimes estan més afectades. A més, s’ha constatat un greu problema d’eutrofització amb la presència d’àmplies zones anòxiques, degudes a l’acumulació del fitoplàncton que mor i de la matèria orgànica procedent d’abocaments puntuals. Així mateix, s’ha constatat els efectes d’arrossegament i neteja que tenen les crescudes sobre el sistema”, indica Enric Gil.
A partir dels resultats i com futura continuació del projecte, es procedirà al disseny d’un model de qualitat d’aigües WASP (àmpliament utilitzat a nivell mundial), en el qual s’avaluarà i simularà l’efectivitat de diverses mesures per a la rehabilitació del tram final del riu Serpis.
“Una de les possibles mesures és la implementació d’un cabal ecològic continu durant tot l’any, que podria millorar l’estat de l’aigua tal com s’ha observat quan van circular xicotets cabals”, afirma l’investigador valencià.
Així mateix, també es realitzaran simulacions d’hàbitat cercant el benefici de les espècies autòctones i el control d’espècies invasores com “Arundo donax”.
“Les actuacions que es plantegen quant a la rehabilitació del llit consistiran a eliminar les masses puntuals de canya presents dins del llit i recuperar les espècies autòctones, així com realitzar actuacions sobre les masses contínues que envaeixen tots dos marges per a obrir finestres que permeten la reconnexió de la població amb aquest ecosistema”, sosté Enric.
RESTAURÍOS 2019
La Càtedra Aigües de València és un dels patrocinadors principals del III Congrés Ibèric de Restauració Fluvial (RESTAURARÍOS 2019), organitzat pel Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF), en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Segura i el suport del projecte LIFE+ RIPISILVANATURA, Wetlands International – European Association , el Ministeri per a la Transició Ecològica, i la col·laboració de l’Ajuntament de Calasparra (Múrcia). Francisco Martínez Capel, professor del Campus de Gandia de la UPV, és el president del comitè organitzador del congrés.
L’esdeveniment, que es va celebrar del 12 al 15 de juny de 2019, va congregar a diferents tècnics i professionals relacionats amb la gestió, investigació, planificació i restauració fluvial, naturalistes, voluntariat de la conservació fluvial i persones interessades en la recuperació de rius.
En ell, experts van impartir conferències plenàries, es realitzaren presentacions orals de treballs de recerca en sessions paral·leles i s’organitzaren tallers i visites tècniques.
