Els efectes del canvi climàtic sobre els ecosistemes aquàtics són una preocupació creixent per a la comunitat científica i per a les administracions responsables de la gestió de l’aigua. L’augment de les temperatures, les alteracions en els règims de cabals i la major freqüència de sequeres estan modificant les condicions dels rius de tot el món. En aquest context, un recent estudi publicat en la revista Ecological Indicators proposa nous indicadors basats en sèries temporals d’hàbitat fluvial que permeten avaluar de manera més precisa els impactes del canvi climàtic i donar suport a la definició de cabals ecològics.

Els peixos són un dels grups més sensibles a les alteracions hidrològiques. Cada espècie necessita unes determinades condicions de profunditat, velocitat de l’aigua, temperatura i disponibilitat de refugis per a alimentar-se, reproduir-se i completar el seu cicle vital. Quan aquestes condicions canvien, també ho fa la qualitat de l’hàbitat disponible, amb conseqüències directes per a la biodiversitat dels ecosistemes fluvials.

Tradicionalment, l’avaluació dels hàbitats per a peixos s’ha basat en anàlisis puntuals o en períodes relativament curts. No obstant això, els efectes del canvi climàtic es manifesten al llarg de dècades i presenten una elevada variabilitat temporal. Per això, comprendre com evolucionen els hàbitats al llarg del temps resulta fonamental per a anticipar riscos i dissenyar estratègies d’adaptació eficaces.

L’estudi  ha sigut desenvolupat pel Grup d’investigació  en Ecologia del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València   (UPV), liderat per l’investigador Francisco Martínez Capel en estreta col·laboració amb el Grup de Models Hidroeconòmics de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV).

Del cabal a l’hàbitat: una nova manera d’analitzar els rius

Aquest canvi de perspectiva resulta especialment rellevant perquè dos escenaris amb cabals similars poden oferir condicions molt diferents per a la fauna aquàtica. La geometria del llit, la velocitat del flux, la profunditat o les característiques físiques del riu influeixen de manera decisiva en la qualitat de l’hàbitat.

Els nous indicadors permeten identificar millor les tendències futures, detectar períodes crítics i avaluar amb major detall la capacitat dels ecosistemes fluvials per a mantenir poblacions saludables de peixos sota diferents escenaris ambientals i de canvi climàtic. D’aquesta manera, les eines desenvolupades faciliten una visió més ecològica del funcionament dels rius i de la seua resposta davant de les pertorbacions climàtiques.

Aplicacions per a la gestió sostenible de l’aigua

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la seua potencial aplicació en la planificació i gestió de recursos hídrics. Els resultats poden contribuir a millorar la definició dels denominats cabals ecològics, és a dir, els règims d’aigua necessaris per a conservar els ecosistemes aquàtics i els serveis ambientals que proporcionen.

La determinació d’aquests cabals és una qüestió clau en territoris especialment vulnerables a l’escassetat hídrica, com la conca mediterrània. La creixent competència entre proveïment urbà, agricultura, indústria i conservació ambiental obliga a disposar d’eines científiques sòlides que ajuden a prendre decisions equilibrades i basades en evidències.

Els indicadors proposats permeten quantificar no sols la quantitat d’aigua disponible, sinó també la seua capacitat per a generar hàbitats funcionals per a les espècies. Això pot ajudar a identificar llindars ecològics, prioritzar actuacions de restauració i avaluar les conseqüències de diferents escenaris futurs de gestió i canvi climàtic.

Ciència per a anticipar el futur dels nostres rius

La investigació posa de manifest la importància d’incorporar indicadors ecològics avançats en la gestió de l’aigua. Davant d’un escenari de creixent incertesa climàtica, disposar d’eines capaces de relacionar directament la dinàmica hidrològica amb la disponibilitat d’hàbitat per a la fauna resulta essencial per a protegir la biodiversitat fluvial.

Aquest treball està estretament vinculat al projecte WATER4CAST 2.0, liderat per Manuel Pulido i Félix Francés (IIAMA-UPV) i finançat pel programa PROMETEU de la Generalitat Valenciana. En el marc d’aquest projecte s’ha desenvolupat una plataforma d’accés obert que permet avaluar els efectes del canvi climàtic mitjançant diversos indicadors relacionats amb el cabal dels rius, l’activitat agrícola, l’estat de l’hàbitat fluvial i altres aspectes clau de la gestió dels recursos hídrics.

En definitiva, aquests estudis representen un pas avant en el desenvolupament de metodologies que ajuden a comprendre millor com respondran els ecosistemes aquàtics als canvis ambientals del futur i com podem gestionar-los de manera més sostenible per a garantir la conservació dels rius i de les espècies que depenen d’ells.

Més informació:

Frank Santiago-Bazan, Francisco Martínez-Capel, Héctor Macian-Sorribes, Manuel Pulido-Velázquez, Indicators from fish habitat time series for climate change and environmental flows assessment, Ecological Indicators, Volume 191, 2026, 115606, ISSN 1470-160X, https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2026.115606.