Els sonars i les sondes acústiques s’utilitzen habitualment per a detectar i quantificar bancs de peixos, fins i tot per a identificar espècies. No obstant açò, a penes hi ha treballs en els quals s’estudien les tortugues amb aquestes eines, probablement per la falta d’interés comercial. Ara, un equip d’investigadors del Campus de Gandia i de Oceanogràfic estan desenvolupant una nova configuració per a un sonar d’escombratge lateral que permet descriure quin és el «ressò acústic» procedent de la tortuga, cosa que facilitaria l’elaboració de censos d’aquesta espècie.
El sonar d’escombratge lateral sol emprar-se per a detectar objectes situats sobre el fons marí. El processament de les dades que registra proporciona una imatge d’aquest, que es forma a partir de les ombres dels objectes que conformen un cert relleu en el fons. Aquesta configuració s’ha provat amb tortugues, però tot indica que els resultats no són massa bons, i fins i tot quan es dóna la presència de tortugues sobre el sòl aquestes solen confondre’s amb roques.
La nova configuració del sonar proposada situa l’emissor quasi a la superfície, orientant el feix com una cortina per sota d’aquesta. «Observem les dades acústiques abans de rebre el primer ressò del fons; d’aquesta manera, la nostra proposta permetria detectar exemplars que es troben no solament sobre terra sinó les que es troben nadant en la columna d’aigua, una cosa totalment nova», apunta Isabel Pérez, investigadora del Campus de Gandia.
Caracteritzar la resposta acústica de les tortugues i distingir-la d’altres espècies permetria identificar, localitzar i comptar els individus, proporcionant una eina molt útil per a les associacions, grups científics i administracions responsables; açò contribuiria a la realització de censos de tortugues marines amb un cost mesurat i millorant els censos que es fan en l’actualitat, basats en les dades de captures accidentals i d’albiraments aeris.
«La utilització d’aquesta metodologia de detecció de les tortugues marines mitjançant acústica activa pot resultar una eina molt valuosa, tant per a la detecció primerenca, com per a obtenir les primeres estimacions del nombre d’aquests animals en llocs d’alta concentració com les platges on ponen», destaca José Antonio Esteban, responsable del Departament de Recerca de l’Oceanogràfic.
Els investigadors de la UPV han realitzat ja les primeres mesures que arrepleguen senyals acústics de tortugues vives nadant en mar obert, aprofitant soltes d’animals recuperats per part de l’ARCA del Mar de l’Oceanogràfic de València.
La sonda acústica emet, captura i processa els ressons produïts, la intensitat dels quals depén de la grandària i nombre dels peixos, per exemple, però també de l’espècie, perquè la seua constitució és un element fonamental a l’hora de dispersar el so. En el cas de la tortuga s’espera que la seua especial anatomia (closca, pulmons, etc.) provoque un ressò major que el produït per grans peixos i diferent en la seua estructura del que produiria un dofí o altres mamífers marins.
El Campus de Gandia, a través de l’IGIC, fa 4 anys que treballa en la detecció, marcatge i cens de diferents espècies marines en col·laboració amb diferents institucions nacionals i internacionals per a millorar el control d’espècies, determinar alguns aspectes claus de la biologia i el comportament.
