Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Un projecte de nassos

Elaborar una tesi de doctorat ha sigut una experiència desafiadora per a mi. La pandèmia va afectar el meu progrés en certa manera, ja que vaig haver de fer moltes tasques de manera telemàtica, convertint la meua llar en un laboratori. El finançament va ser un factor important en el procés d’investigació, i va ser clau per poder dedicar-me a la investigació de manera paral·lela al meu treball com a professor de formació professional. El fet de pertànyer a un grup d’investigació xicotet va ser un desafiament, però vaig aconseguir obtenir una ajuda, un contracte FPI. Malgrat això, no vaig poder gaudir del contracte de 3 anys perquè vaig haver de renunciar per incompatibilitat amb el meu treball. Vaig haver de compaginar els estudis de doctorat amb el treball, així com amb els estudis del grau en enginyeria de telecomunicacions imatge i so i el mestratge en sistemes electrònics digitals.

Sempre he pensat que el tema de la tesi em va triar a mi, i encara que vaig ser una mica escèptic, la formació prèvia d’un mestratge en disseny industrial i els anys en el món sanitari i que el meu avi va morir a causa del càncer de pròstata, em van fer sentir amb les capacitats necessàries per a abordar el tema. Vaig haver d’aprendre molt sobre enginyeria de programari, impressió 3D, sensors de gas, aplicacions web, xarxes neuronals, intel·ligència artificial, bases de dades, seguretat i posada en producció de sistemes informàtics. No ha sigut fàcil i va haver-hi moments en què vaig considerar abandonar, però finalment he aconseguit bons resultats per a tancar la tesi “Anàlisi, disseny i implementació d’instrumentació no invasiva per a la detecció de càncer de pròstata i bufeta mitjançant tecnologia MOSamb un Cum laude.

Trobar un mètode no invasiu de classificació fiable per a distingir entre pacients amb càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata no és una tasca trivial. L’antigen prostàtic específic més utilitzat presenta un augment en altres situacions com la retenció d’orina o l’ejaculació. Els productes metabòlics cel·lulars com els compostos volàtils en forma de bio-fluids presenten una oportunitat per a estudiar-los amb la tecnologia de semiconductors d’òxid de metall.

Un nas electrònic dissenyat per a aquests biofluids podria convertir-se en una prova ambulatòria clau per a disminuir el nombre de biòpsies. El disseny 3D, la creació de circuits electrònics, pneumàtics, l’adequació de les mostres, la creació d’una base de dades estandarditzada per a nassos electrònics, la definició d’una interfície d’usuari amigable per al professional sanitari, un sistema segur per a la comunicació amb un servidor d’emmagatzematge de dades i tot el programari necessari per a fer viable la democratització dels nassos electrònics en atenció hospitalària configuren l’estratègia del treball. A més, el mètode emprat per a aconseguir augmentar el nombre de dades ha resultat determinant per a fer més senzill l’entrenament de la xarxa neuronal amb la qual s’ha aconseguit una precisió del 87% en la classificació entre pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata. És amb un nas electrònic d’on s’obtenen els senyals.

En resum, en aquest estudi es detallen els mètodes i procediments de la investigació realitzada amb pacients de càncer de pròstata i hiperplàsia benigna de pròstata amb el propòsit d’aconseguir un prototip d’un nas electrònic per a la classificació de pacients fent ús d’orina com a biofluid. S’ha tractat d’escriure una referència des de la qual continuar construint coneixement al voltant dels nassos electrònics aplicats a la classificació de pacients.

Per a mi, la tesi no és només un document, és un període d’evolució personal. Ha estat condicionada per factors diversos, una pandèmia, el plantejament inicial, el finançament, el grup d’acolliment, la línia d’investigació, el desenvolupament socioeconòmic de l’autor i el propi autoaprenentatge en el procés d’execució.

Vull agrair l’accés a les instal·lacions que vaig tenir al Campus de Gandia (UPV), la disposició del personal tècnic Toni i Paco, i als doctors José Pelegrí i José Luis Ruiz que han dirigit la meua tesi, sense ells no ho hauria pogut aconseguir.

He estudiat en els tres campus, Alcoi, València i Gandia, i fins i tot vaig fer un Erasmus a Itàlia en la Facultat Ludovico Quaroni de Roma. Vull destacar l’avantatge del Campus de Gandia, és molt acollidor i accessible a professionals líders en el sector tecnològic i ha sigut la vertadera oportunitat per a finalitzar el meu doctorat.


Juan Bautista Talens Felis, doctor per la Universitat Politècnica de València

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica