Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Veracitat en l’era de les notícies falses

Facebooktwitterredditpinterestlinkedinmail

L’alta penetració de l’ús de telèfons intel·ligents en la societat i el desenvolupament tecnològic aconseguit en els nostres dies ens permet accedir amb facilitat i immediatesa a una gran quantitat d’informació en qualsevol moment i lloc. No obstant això, l’accés a una major quantitat d’informació no significa que estiguem millor informats.

Noticies falses, pescaclics o verificació de fets, de l’anglès: fake news, clickbait i fact-checking, són termes que han irromput amb força en la nostra realitat en els últims anys donant lloc a l’escenari actual, en el qual resulta complicat destriar el grau de veracitat de les informacions publicades en els mitjans, l’Era de la Postveritat. Nadia Alonso i Raúl Terol, personal expert en comunicació del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), estudien aquest fenomen i analitzen els sistemes de verificació de la informació i el seu paper en la restauració de la confiança de la societat en els mitjans.

http://cienciagandia.webs.upv.es/wp-content/uploads/2021/11/Foto-fake-news-imagen.jpg

EINA DE VERIFICACIÓ DE DADES

Si bé és cert que, tal com plantegen Nadia Alonso i Raúl Terol, “la utilització de la desinformació de manera deliberada no és una cosa nova”, el canvi en la nostra manera de consumir informació ha afavorit la proliferació de notícies falses, fins i tot en mitjans convencionals, desacreditant la imatge dels mitjans com a canals d’informació veraç. Aquest clima de desconfiança “ha portat als mitjans convencionals a mostrar el procés de verificació de les informacions que publiquen, així com a impulsar la generació d’agències de verificació de la informació, en nom d’una major transparència i credibilitat”, explica Nadia Alonso.

En la seua investigació, Alonso i Terol han analitzat 38 diaris digitals a Espanya amb la finalitat de comprovar si implementen alguna eina de verificació sobre les dades aportades en les seues informacions i, en cas afirmatiu, determinar-ne les característiques i efectivitat. Com a resultat, en el moment de realitzar la investigació, només quatre d’ells empraven algun mecanisme de verificació: els diaris El Mundo, El País i Cambio 16 es troben adherits a la plataforma The Trust Project (ara són alguns més), i el diari Público implementa el programari Tj Tool.

NOTÍCIES FALSES EN PANDÈMIA

Amb l’inici de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 la difusió de notícies falses a través de les xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània s’ha incrementat de manera exponencial. “Això ha generat gran incertesa i desinformació entre la ciutadania en un context en el qual l’accés a la informació veraç resulta de vital importància”, assenyala Raúl Terol.

Alonso i Terol focalitzen la seua investigació en aquest període amb l’anàlisi de l’índex de transparència de les notícies relacionades amb la COVID-19 que van ser publicades durant els primers 14 dies de l’estat d’alarma pel Diari Público, l’únic periòdic generalista que implementa una eina que mostra la traçabilitat del procés d’elaboració de notícies. Segons Terol, “l’aplicació “TJ Tool” empra “vuit indicadors d’anàlisis i ofereix un valor numèric que té a veure amb el grau en què cadascun d’ells es compleix a l’hora d’elaborar la notícia”.

http://cienciagandia.webs.upv.es/wp-content/uploads/2021/11/Fi%CC%81gura-3-Diario-pu%CC%81blico.png

Font: https://www.publico.es

Davant l’actual escenari de sobresaturació informativa, adverteixen que no solament resulta necessari avançar en la implantació d’eines de verificació i transparència de dades en els mitjans, també s’ha de dotar a la ciutadania d’eines per a detectar informació de dubtosa veracitat i conscienciar sobre la responsabilitat individual pel que fa a no difondre aquest tipus de continguts.

Més informació en: Alonso-López, N. i Terol-Bolinches, R. (2021). L’eina de transparència en les notícies sobre la COVID-19 publicades pel diari Público durant els primers 14 dies de l’estat d’alarma. Hipertext.net, 22, 51-62, https://doi.org/10.31009/hipertext.net.2021.i22.05

Terol-Bolinches, R., & Alonso-López, N. (2020). La premsa espanyola en l’Era de la Postveritat: el compromís de la verificació de dades per a combatre les noticies falses. Revista Prisma Social, (31), 304–327. https://revistaprismasocial.es/article/view/3924

 


Neus Montoro Estellés

Tècnica de gestió i promoció d’R+D+i del Campus de Gandia

 

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc