Investigadors de la Universitat Politècnica de València ha engegat un projecte que el seu objectiu és actualitzar el règim de cabals ecològics en el riu Serpis, afavorint la conservació d’espècies natives davant d’invasores i considerant diferents escenaris de canvi climàtic i gestió, així com el cost econòmic d’aquests règims alternatius. El projecte de recerca compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, i està dirigit per Francisco Martínez-Capel, professor del Grau en Ciències Ambientals de la Universitat Politècnica de València, que s’imparteix en el Campus de Gandia.
El projecte involucra a un equip multidisciplinari integrat per membres de l’Institut de Recerca per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) i de l’Institut Universitari de Recerca d’Enginyeria de l’Aigua i Medi ambient (IIAMA), tots dos adscrits a la Universitat Politècnica de València (UPV). A més presenta la col•laboració externa del Departament Zoologia i Antropologia Física de la Universitat de Múrcia (UMU).
El projecte, amb el nom, Adaptació al canvi global: gestió integral del règim ecològic de cabals per a l’hàbitat de l’anguila europea i la bagra valenciana enfront d’espècies invasores, ha celebrat la seua reunió inaugural en el Campus de Gandia.
IMPACTE EN LA FUTURA GESTIÓ DE L’AIGUA I CABALS ECOLÒGICS
Segons Francisco Martínez-Capel, investigador de la UPV, el projecte suposarà un avanç important en els cabals ecològics i el coneixement de les possibilitats futures de gestió de l’aigua, a mitjà i llarg termini. ‘Fins al moment, els règims de cabals ecològics s’han limitat a garantir un cabal mínim, en qualsevol època, per a obtenir una quantitat acceptable d’hàbitat per a les espècies autòctones de peixos més representatives. Desgraciadament, aquests règims s’han obtingut sense tenir en compte que podrien afavorir la presència d’espècies invasores, amb els consegüents perjudicis ecològics que aquestes suposen. Per exemple, el fet que els cabals mínims es produïsquen a l’hivern i els cabals més elevats a l’estiu, conseqüència de les necessitats de regadiu, resulta perjudicial per a certes espècies d’aquests rius mediterranis.
Segons aquest professor, en alguns casos el constrenyiment per aprovar els plans de conca, unit a la dificultat d’observar i prendre dades d’algunes espècies de peixos, va fer que la informació fóra molt limitada per a algunes espècies vulnerables i en perill crític d’extinció, com pot ser el cas de la bagra valenciana (Squalius valentinus) i de l’anguila europea (Anguilla anguilla).
NECESSÀRIA REVISIÓ DELS CABALS ECOLÒGICS
Els participants en el projecte assenyalen que en els últims anys s’ha produït una millora substancial en les tècniques per a estudiar l’hàbitat idoni per a les espècies, que supera en molt a les quals van donar lloc a la legislació vigent. ‘La informació ecològica al costat de les noves tècniques poden determinar règims de cabals molt diferents als obtinguts en el passat’, destaca Martínez-Capel.
A la llum d’aquests avanços, la revisió dels règims de cabals ecològics per part de la comunitat científica resulta imperatiu, més encara quan totes les prediccions sobre canvi climàtic indiquen una reducció en el recurs aigua, amb el consegüent perjudici econòmic.
EL RIU SERPIS
Per a la consecució d’aquest ambiciós objectiu s’estudiaran els requeriments d’hàbitat per a les espècies més emblemàtiques del riu Serpis, incloent l’anguila europea i s’analitzaran utilitzant modernes tècniques de modelatge matemàtic. ‘Per a conèixer l’evolució de l’hàbitat amb diferents cabals, s’utilitzaran models ajustats que permeten avaluar l’hàbitat disponible i s’ajusten exactament a un tram del riu’, explica Rafael Muñoz-Mas, investigador de l’IGIC.
‘Paral•lelament es realitzarà una simulació hidrològica i anàlisi del sistema de gestió de recursos hídrics per a conèixer el funcionament de la conca del Serpis, així com les demandes agrícoles o urbanes que suporta actualment. Aquest pas permetrà deduir diferents règims de cabals sota diferents alternatives de gestió, escenaris de canvi climàtic i possibles canvis de cultius i demanda agrícola’, segons explica l’investigador Manuel Pulido de l’IIAMA. L’impacte d’aquests règims de cabals alternatius sobre l’hàbitat disponible per a les espècies natives i invasores, el seu grau de competència per l’hàbitat, i el seu cost permetrà deduir amb major rigor un nou règim de cabals ecològics per al riu Serpis.
Tècnica de comunicació i màrqueting del Campus de Gandia.
Projecte finançat per:
