Investigadors del Campus de Gandia, la Universitat de València i l’Oceanogràfic, juntament amb l’ONG Xaloc i la Generalitat Valenciana, estan treballant en un projecte de marcatge i seguiment via satèl·lit per a estudiar el comportament, ús de l’hàbitat i supervivència d’exemplars de tortuga babaua (Caretta caretta).
Les tortugues babaues es marquen amb transmissors per satèl·lit per a realitzar un seguiment dels seus moviments després de la seua solta en el mar. El primer exemplar alliberat va ser Lola, una tortuga babaua juvenil que nada en llibertat des del passat 25 de març en el Mediterrani al costat de dues companyes d’espècie, després de recuperar-se en l’ARCA del Mar de l’Oceanogràfic de València i en l’Aquari de Sevilla. Des de la seua solta en la platja de Torrevella és possible seguir l’evolució de Lola des de la web www.gandia.upv.es/investigació i en Twitter amb l’etiqueta #tortugalola.
El marcatge electrònic de la tortuga Lola està servint com a experiment pilot per al posterior marcatge d’altres vuit tortugues babaues, infantils, que se soltaran a la fi d’estiu. A més servirà per a valorar l’èxit de la tornada de Lola al seu hàbitat natural i conèixer els hàbits d’aquesta espècie en els seus primers anys, els coneguts com a ‘anys perduts’. Saber quin és el comportament de les tortugues, les zones que recorren i on es concentren és clau per a protegir a aquest animal, en greu perill d’extinció.
Segons apunta Eduardo Belda, investigador del Campus, és tot un repte: “Des del Campus de Gandia tenim molta experiència en marcatge d’aus i d’espècies marines com les tonyines, però és la primera vegada que marquem tortugues. Les marques que instal·lem pesen tan sols 26 grams i estan alimentades amb plaques solars. Açò ens permetrà estudiar per primera vegada quines són les rutes de dispersió i l’hàbitat que usen les tortugues babaues nascudes en les nostres costes. La tortuga babaua no nidifica de forma habitual a Espanya, es coneixen tan sols sis postes en els últims dos-cents anys”.
El científic afirma que probablement les tortugues es desplaçaran seguint els principals corrents marins d’aquesta àrea del Mediterrani i tendiran a concentrar-se en llocs amb elevada disponibilitat del seu aliment, probablement condicionades per les característiques oceàniques en aqueixes zones. “Si superen aquests perills poden ser molt longeves i viure fins a 60 anys -explica Eduardo Belda- i solen tornar a pondre els seus ous on van nàixer, per la qual cosa és possible que les tortugues que soltarem al setembre, tornen a platges mediterrànies a fresar”, afirma.
En el món només existeix un altre projecte que haja permès marcar i seguir exemplars tan xicotets de tortuga babaua en el seu primer any de desenvolupament, realitzat a Florida. “Encara que en els últims anys s’ha avançat bastant en el coneixement d’aquesta espècie en el Mediterrani occidental, es desconeix en gran manera la biologia i comportament dels individus més joves”, assenyala Belda.
Així mateix, l’investigador explica que existeix una directiva europea “segons la qual hem de protegir aquesta espècie. Si sabem on estan habitualment, quins recorreguts fan, es poden establir estratègies de gestió per a reduir la seua mortalitat accidental en pesqueres i que disminuïsca la captura accidental”.
José Antonio Esteban, coordinador del Departament de Recerca de l’Oceanogràfic assenyala que s’estan cercant nous patrocinadors per a finançar més dispositius electrònics de seguiment que permetrà el marcatge de més exemplars, ”facilitant l’adquisició d’un coneixement més precís dels moviments d’aquesta espècie i l’adopció de mesures adequades per a la seua protecció”.
