Un estudi liderat pel professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València Pau Lucio Puig analitza com l’abandonament de terres agrícoles i la posterior colonització per plantes invasores estan afavorint la proliferació de l’estrilda comuna (Estrilda astrild), un petit passeriforme exòtic d’origen africà que s’ha expandit. El treball, titulat Association patterns between farmland abandonament and non-native Common Waxbill (Estrilda astrild) in the eastern Iberian Peninsula, s’ha publicat en accés obert a la revista Journal of Ornithology i es pot consultar al següent enllaç: https://link.springer.com/article/10.1007/s10336-025-02257-5
La introducció d’espècies exòtiques constitueix una de les amenaces principals per a la biodiversitat a escala global, donant lloc a impactes ecològics i econòmics significatius. En entorns agrícoles i periurbans, la transformació del paisatge, l’abandó de cultius i la presència de vegetació invasora creen noves oportunitats ecològiques que algunes espècies exòtiques poden explotar amb gran eficàcia.
En aquest context, l’estudi demostra que l’estrilda comuna mostra una capacitat notable d’adaptació als paisatges humanitzats, especialment en camps agrícoles abandonats, on s’alimenta de manera oportunista de llavors tant natives com exòtiques. Els resultats revelen que la presència de l’estrilda està positivament associada amb dues de les plantes invasores més pernicioses i esteses a escala global, el plomall argentí (Cortaderia selloana) i la canya comuna (Arundo donax), que proporcionen refugi i, en el cas del plomall argentí, també aliment a través de les llavors.
L’estrilda comuna es reprodueix de manera contínua des del maig fins a aproximadament octubre, assolint les màximes densitats a finals de la tardor. L’estudi en l’àmbit de comunitat va mostrar que quan i on l’estrilda comuna era present, arribava a dominar les comunitats d’aus.
El treball posa en relleu com l’abandó agrari i la colonització posterior per plantes invasores faciliten l’expansió d’aus exòtiques, alterant potencialment el funcionament dels ecosistemes mediterranis. Els autors subratllen la necessitat de reforçar els programes de seguiment a llarg termini així com implementar mesures de gestió del paisatge orientades a frenar l’expansió d’espècies invasores i a explorar els impactes que puguen tindre sobre les comunitats d’aus natives.
Imatge: Jesús Vilaplana