Al voltant de 2600 milions de persones, un terç de la població mundial, no tenen accés a internet, segons l’últim informe de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) sobre el desenvolupament digital, de 2024.
Però mentre als països rics el 93 % de les persones té accés a internet, la xifra es redueix a un 27 % als països pobres. Aquesta falta de connexió afecta el desenvolupament personal, el creixement econòmic i la inclusió social a tot el món.
Coses diàries com pagar, demanar cita mèdica, fer transferències bancàries, tràmits o comunicar-se necessiten un dispositiu intel·ligent i connexió a internet. Encara que això sembla obvi, les dades mostren que encara hi ha desigualtats en l’accés a la tecnologia. És important parar atenció a persones amb pocs recursos, persones majors o amb discapacitat, que poden quedar excloses.
Desigualtat tecnològica preocupant
En un món post pandèmia, l’informe de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial de 2021 ja havia assenyalat la desigualtat tecnològica. Això significa que moltes persones no tenen accés a recursos i habilitats necessàries per a menejar-se en l’entorn digital.
D’altra banda, l’estudi Digital skills gaps: A closer look at the Digital Skills Index (DSI 2.0) assenyala que el 36% dels adults europeus encara manca de competències digitals bàsiques i el 8 % utilitza internet rares vegades o mai.
L’edat i la bretxa digital
El descens de la natalitat i l’augment de l’esperança de vida, segons les previsions de Nacions Unides, serà de 80 o més anys en 2050. Això suposa que la població mundial cada vegada estarà més envellida.
En aquest context, les dificultats amb la tecnologia de les persones majors constitueixen una circumstància a tenir en compte per a evitar-ne l’exclusió digital.
A Espanya, segons dades de l’INE de 2024, menys de la meitat de les persones majors de 75 anys utilitza internet. I ho fan fonamentalment per a serveis de missatgeria instantània, mentre que el percentatge descendeix en qüestions relacionades amb concertar una cita mèdica o accedir a historials de salut.
Si bé és cert que la pandèmia va accelerar la penetració de dispositius intel·ligents i l’ús d’internet entre les persones majors, la irrupció de la Intel·ligència Artificial generativa i el ràpid desenvolupament de la tecnologia requereixen d’una actualització constant.
De fet, moltes d’aquestes persones majors experimenten “edatisme digital”, una discriminació basada en estereotips relacionats amb l’edat, que limita la seua participació activa en la vida digital. Això se suma a la falta d’adaptació de plataformes digitals a les necessitats específiques d’aquesta població i la manca de formació adequada.
Discapacitat i bretxa digital
La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides refereix que en les persones amb discapacitat s’inclou a aquelles que “tinguen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, puguen impedir la seua participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”.
En l’àmbit digital, les dades d’Eurostat corresponents a 2024 mostren que les persones amb discapacitat utilitzen internet amb menor regularitat i que aquest ús varia en funció de la gravetat i de l’edat. S’enfronten a barreres significatives en termes d’accessibilitat a continguts i serveis en línia que poden repercutir negativament en les seues oportunitats laborals, socials i d’oci.
Per a abordar aquest obstacle, existeixen nombroses iniciatives des de l’àmbit institucional, acadèmic i empresarial destinades a fomentar la inclusió digital efectiva, proporcionant recursos formatius específics i adaptacions tecnològiques.
És el cas d’Accesverse finançat per la Universitat Internacional de La Rioja, dins de les iniciatives de l’Observatori Internacional ‘Brandingverse’. La seua finalitat és analitzar l’ecosistema actual que determina el metavers i, amb això, delimitar les possibilitats d’accessibilitat i com, eventualment, corregir-les o incrementar-les per a reduir la bretxa digital esdevinguda per diverses discapacitats físiques i intel·lectuals.
Així mateix, la xarxa de Càtedres de Bretxa Digital de les universitats públiques valencianes té l’objectiu d’analitzar el problema des de diferents perspectives. En aquest marc, un estudi recent de la Universitat Politècnica de València es refereix a l’accessibilitat en les plataformes de metavers per a les persones amb discapacitat.
Quatre grups són importants per a reduir la bretxa digital: el govern, les organitzacions socials, el sistema educatiu i la família. Hem d’acostumar-nos a aprendre i adaptar-nos als canvis tecnològics, ja que afecten moltes àrees de la vida.
Article publicat en theconversation.com: https://theconversation.com/el-acceso-a-internet-no-esta-al-alcance-de-todos-por-igual-253862
Autors:
Nàdia Alonso López, professora i investigadora del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València.
Pavel Sidorenko Bautista, professor de la Universitat Internacional de La Rioja.
