Un equip del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha participat en un estudi internacional que ha seguit els moviments de més de 100 espècies de grans animals marins, i ha identificat les zones més importants dels oceans del món per a millorar la seua conservació. Aquest projecte, coordinat per la Universitat Nacional d’Austràlia, avalat per l’ONU i anomenat MegaMove, reuneix a quasi 400 científics de més de 50 països i conclou on seria més eficaç implementar mesures de protecció per a conservar espècies com taurons, balenes, tortugues i foques, la qual cosa es coneix com a megafauna marina, entre altres. El treball ha sigut publicat en Science.
Exemplar de tortuga estudiada al Mediterrani. Foto: Miquel Gomila
Actualment, les àrees marines protegides cobreixen només un 8% dels oceans del món, encara que el Tractat d’Altamar de l’ONU cerca ampliar aquesta xifra al 30%. L’estudi confirma que els objectius d’aquest tractat —ja signat per 115 països però encara pendent de ratificació— són un pas important per a ajudar a la conservació. No obstant això, assenyala que aquest objectiu és insuficient per a abastar totes les zones crítiques que usen les espècies marines amenaçades, per la qual cosa es necessiten mesures addicionals per a reduir les amenaces que enfronten.
Reduir la pressió humana sobre aquestes espècies
Entre les espècies marines més emblemàtiques —conegudes com a megafauna marina— es troben taurons, balenes, tortugues i foques. Són, en la seua majoria, depredadors clau en les cadenes alimentàries marines, però cada vegada estan més amenaçades per l’activitat humana. L’ecóloga marina i autora principal de l’estudi, la professora associada Ana Sequeira de la Australian National Oniversity, explica que l’objectiu del treball era identificar les zones que usen aquests animals per a comportaments essencials com alimentar-se, descansar o migrar. Per a això, han analitzat els seus patrons de moviment.
“Descobrim que les àrees que utilitzen aquests animals coincideixen en gran manera amb amenaces com la pesca, el transport marítim, l’augment de les temperatures i la contaminació per plàstics. L’objectiu de protegir un 30% dels oceans és important, però no és suficient per a protegir totes les zones clau. Per això necessitem estratègies addicionals per a reduir les pressions que pateixen aquests animals més enllà de les àrees que es protegiran. La nostra investigació mostra que, a més de les àrees protegides, serà clau implementar mesures com la modificació de les arts de pesca, canviar la il·luminació de les xarxes o establir rutes marítimes alternatives per a reduir la pressió humana sobre aquestes espècies”, assenyala Ana Siqueira.
Foto: Sebastian Staines
L’estudi també està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, en particular amb l’Objectiu 14 sobre la vida submarina, i amb l’Objectiu A del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Mont-real, que cerca frenar l’extinció causada per l’ésser humà d’espècies amenaçades.
En aquest sentit, Jorge Rodríguez, coautor de l’estudi i investigador de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos, afig: “Hem identificat les principals zones a prioritzar per a aconseguir el 30% de protecció, classificant-les segons l’ús que en fan les espècies de megafauna marina. La nostra anàlisi revela en quines parts dels oceans aquestes espècies tenen les seues àrees de residència o els seus corredors migratoris. Hem prioritzat aquelles zones que són més importants per a més espècies”, va afegir.
“Però la conclusió és que, encara que es protegira aqueix 30% dels oceans, seguiria sense ser suficient per a conservar-les”, va subratllar la professora Sequeira.
Des del Campus de Gandia, seguiment satel·litari de la tortuga babaua
Per part de la UPV, l’equip coordinat per Eduardo Belda, ha treballat en el seguiment satel·litari de tortuga babaua al Mediterrani, realitzant el marcat de les tortugues marines, recopilació de dades i el seu tractament. Els animals marins són més difícils d’estudiar que els terrestres, el seguiment satel·litari permet obtenir informació detallada i actualitzada del seu comportament, hàbitat, distribució i rutes migratòries, així com de les amenaces potencials amb les quals es poden trobar en el seu viatge per la mar.
Referència
Ana M. M. Sequeira et al. ,Global tracking of marine megafauna space use reveals how to achieve conservation targets.Science388,1086-1097(2025).DOI:10.1126/science.adl0239
