És possible la plena integració de les dones en la investigació? Amb motiu de la commemoració del 8M, investigadores del Campus de Gandia expliquen les seues investigacions i les circumstàncies en què les desenvolupen.
Segons un estudi de la UNESCO, només al voltant del 30% del personal investigador en el món són dones i en algunes disciplines, com l’enginyeria o la informàtica, el percentatge de participació de la dona és encara menor. Davant d’aquestes dades, resulta difícil trobar una única causa que explique aquesta situació. Per això, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona i aprofitant que posseeixen un perfil destacat en la prestigiosa base de dades Google Acadèmic (Google Scholar, en anglès); un motor de cerca especialitzat en contingut i bibliografia científica, hem reunit els testimoniatges de professores i investigadores del campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV). Enginyeres, biòlogues, químiques… que inclou la classificació Dones Investigadores Espanyoles i a Espanya elaborada pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’objectiu d’aquest rànquing és donar visibilitat a les dones investigadores usant una plataforma d’accés públic i gratuït com és Google Scholar/Google Acadèmic.
Aportacions que contribueixen a l’avanç de la ciència i inspiren a futures generacions
“Mentre en la societat continue existint discriminació, n’hi haurà en l’àmbit de la investigació i en qualsevol altre àmbit”, indica Mónica Catalá. “En la meua àrea d’estudi, que és la química analítica, crec que predominem les dones i hi ha moltes investigadores destacades”. Professora i investigadora del Campus de Gandia. “La investigació és sacrificada, requereix de moltes hores de dedicació, per la qual cosa sempre és difícil. Però, en el meu cas, no crec que el fet de ser dona haja sigut una trava per al meu desenvolupament professional”. El seu treball se centra en l’àmbit de la química analítica, principalment en el desenvolupament de nous mètodes analítics de control i tractament de mostres mediambientals. “Crec que s’està fent una gran tasca de divulgació científica, especialment al voltant del Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Moltes científiques estan dedicant el seu temps i esforç en les jornades, i crec que aquesta és la línia d’actuació adequada”, afirma.
En això també coincideix Maite Sebastiá. “En determinades àrees com la meua, tecnologies del medi ambient, la presència de dones és menor, per això, aquestes iniciatives són necessàries”. Llicenciada en Ciències Ambientals i doctora per la UPV. Maite es també professora i investigadora del Campus de Gandia i ha participat en diversos estudis sobre desenvolupament urbà i salut pública, l’abandó de terres utilitzant diferents tècniques de teledetecció o sobre l’ús de satèl·lits per a la detecció de cianobacteris en embassaments per a proveïment d’aigua potable, entre altres. “En els últims anys, les exigències per a promocionar s’han multiplicat, i el nivell d’exigència és tan alt que hi ha gent de la meua edat que està encara lluitant pel seu primer contracte estable”. D’altra banda, “Realitzar una estada d’investigació a l’estranger és un mèrit important, però difícil de compaginar amb la família”.
En aquesta línia, Marga Cabrera afirma que “encara existeixen barreres per a les dones en la investigació, especialment en l’etapa de la maternitat. Durant aquest període, no estem en la mateixa situació que els nostres companys, ja que dediquem temps a la família, la qual cosa pot retardar la carrera investigadora. A més, en temes de lideratge i responsabilitat, solem ser menys atrevides que els homes i amb més síndrome de l’impostor, la qual cosa ens porta a no reconèixer el nostre propi valor”. Aquesta catedràtica en Comunicació Audiovisual dirigeix l’Àrea de Comunicació de la UPV, “m’encanta el meu treball, i he gaudit del camí que m’ha portat fins ací. No obstant això, no ha sigut fàcil; ha requerit anys d’esforç i moltes hores de dedicació, sovint restades al temps amb els meus fills. Així i tot, cada pas ha valgut la pena”. Per a promoure la igualtat d’oportunitats de les dones en la ciència “és clau continuar augmentant la sensibilització i fomentant un canvi de conducta. A més, és necessari impulsar polítiques públiques que transformen les dinàmiques de poder i reduïsquen les desigualtats de gènere”.
Per a Paloma Herrera, “encara que la igualtat d’oportunitats ha avançat, continuen existint barreres per a les dones en la investigació. Factors estructurals com la dificultat de conciliació, la menor presència femenina i, per tant, menys referents o biaixos en l’avaluació del mèrit segons quines àrees, continuen condicionant moltes trajectòries professionals”. No obstant això, “també és cert que l’experiència varia segons cada persona i context”. Però, “un element clau és el model d’exigència en l’àmbit acadèmic i científic, que sol premiar la disponibilitat absoluta i la híper-productivitat”. Paloma és professora i investigadora del Campus de Gandia. La seua activitat investigadora se centra en dos grans camps: la sociologia de l’alimentació i la gestió costanera relacionada especialment amb la sostenibilitat socioambiental. “En el meu cas particular, no he tingut grans dificultats atribuïbles directament al fet de ser dona, més encara si ho compare amb altres sectors en els quals he treballat. Però sí m’he trobat amb obstacles derivats del context social i, sobretot, de la pròpia organització de la carrera acadèmica i investigadora. La inestabilitat laboral, la competitivitat extrema o els continus canvis en les normes fan que el camí siga complex per a moltes persones, independentment del seu gènere”. I “encara que la igualtat d’oportunitats en la ciència requereix canvis estructurals, també requereix una transformació cultural. No n’hi ha prou amb implementar mesures concretes si no es treballa a canviar mentalitats i a desmuntar estereotips que continuen limitant les aspiracions i trajectòries de moltes dones”.
“Les dades són clares”, sosté Virgínia Garófano, “el salari mitjà de les dones sol ser més baix que el dels seus companys. A més, les dones tenen més difícil accedir a llocs de lideratge. Les raons són variades, però és cert que són més les dones que els homes les que es demanen reduccions de jornada per a poder conciliar la seua vida personal i professional”. Virgínia és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Granada i doctora per la UPV. En la seua tesi va estudiar els patrons de distribució de les espècies de ribera en funció de factors hidrogeomorfològics a diferents escales espacials i temporals en rius mediterranis. Va realitzar un post doctorat en el Laboratori GEOLAB (Université Clermont Auvergne), en el qual va dissenyar i va implementar “un experiment per a avaluar la resposta morfològica, anatòmica i biomecànica de les espècies riberenques a diferents processos fluvials”. Des de llavors, és membre associat d’aquest laboratori i continua col·laborant. En l’actualitat, està involucrada en la gestió del projecte Life Intemares, el major projecte de conservació marina a Europa. Virgínia també és professora al Campus de Gandia. “La carrera professional com a investigadora i docent és molt llarga i inestable. Se sol dir que és “una carrera de fons” perquè són molts els anys i l’esforç necessaris per a estabilitzar-se. Els contractes com a investigadora solen ser sempre temporals, associats a la disponibilitat de projectes actius, i com a docent, depens també de concursos molt competitius que durant anys han comptat amb places molt limitades”.
Així que, “encara queda camí per recórrer”.
Font: Laida Frasquet, periodista de l’Àrea de Comunicació del Campus de Gandia. Universitat Politècnica de València.
