Com la societat, el sector turístic ha canviat amb els anys, evolucionant des del turisme massiu de sol i platja a activitats més específiques com el turisme gastronòmic, una tendència que situa en el centre de l’experiència el producte local com a part del patrimoni cultural.
La iniciativa de fer patrimoni un bé cultural (tangible o intangible) sorgeix d’una idea, preocupació per la salvaguarda, convenciment o il·lusió sobre la importància d’aquest bé, així com per les ganes de compartir-lo amb la societat. Aquesta iniciativa pot partir des de qualsevol actor local (empreses, ciutadans, associacions, etc.) si bé el procés de patrimonialització, en general, el sol canalitzar l’administració pública.
Aquest procés s’estructura en 3 fases principals: la primera d’elles consisteix en la identificació del recurs/os a fer valdre i utilitza eines concretes com l’inventari i avaluació dels recursos sempre des de la consideració de les polítiques públiques i les estratègies de salvaguarda del patrimoni. El segon pas d’aquest procés és dotar-lo d’autenticitat i identitat. A continuació, dins d’aquesta fase de posada en valor, apareix un procediment rigorós de documentació del recurs i de comunicació de la iniciativa de patrimonialització.
Finalment, arribem a la fase de dinamització que s’iniciaria amb la segmentació adequada i estratègica dels potencials públics. En aquesta fase es fa necessari crear un relat interpretatiu únic per al conjunt de la destinació entorn del recurs identificat. A més, es pot connectar aquest procés de patrimonialització amb el desenvolupament econòmic a través de la creació de productes turístics concrets.
En aquesta línia, la investigació liderada per la professora i experta en Turisme del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), Lola Teruel, estudia la identificació i anàlisi de l’Albergínia Llistada de Gandia (Solanum melongena L) com a recurs gastronòmic i cultural autòcton del territori.
LA QUINZENA DE L’ALBERGÍNIA
Aquesta varietat es va convertir en protagonista durant la “Quinzena de l’Albergínia”, una iniciativa de Tasta Gandia liderada pel xef Manuel Alonso, en la qual col·labora l’Ajuntament de Gandia i l’associació DestíSafor, dedicada a la posada en valor i reivindicació patrimonial a la Safor de l’Albergínia Llistada.
Durant les jornades gastronòmiques, desenvolupades entre l’11 i el 27 de juny, 23 restaurants de Gandia es van sumar a la iniciativa oferint diferents propostes gastronòmiques elaborades amb aquesta hortalissa com a producte principal. Prèviament, es va celebrar una taula de debat en la qual Lola Teruel va establir les claus per a determinar a aquesta varietat tradicional com a part dels béns patrimonials de la Safor.
VARIETAT TÍPICA VALENCIANA
Aquesta albergínia típica valenciana és única genèticament, perquè presenta fragments d’ADN que només es troben en aquesta varietat, permetent comprovar la seua autenticitat amb exactitud. El seu ADN va ser catalogat en 2008 per personal investigador del COMAV (Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana de la Universitat Politècnica de València), que va realitzar “proves genètiques” a albergínies autòctones de Gandia per a determinar el seu perfil genètic i comparar-lo posteriorment amb altres varietats comercialitzades com a “llistades” procedents de diferents punts d’Espanya i de l’estranger.
Aquesta investigació va donar lloc a un projecte d’obtenció de la denominació d’origen que resultarà fonamental per a garantir la seua protecció i expansió en el mercat, així com per a impulsar el seu cultiu ecològic.
Més informació:
Muñoz-Falcón, J.E., Prohens, J., Vilanova, S. et al. Characterization, diversity, and relationships of the Spanish striped (Listada) eggplants: a model for the enhancement and protection of local heirlooms. Euphytica 164, 405–419 (2008). https://doi.org/10.1007/s10681-008-9688-3
Julio E. Muñoz-Falcón, Santiago Vilanova, Mariola Plazas, Jaime Prohens, Diversity, relationships, and genetic fingerprinting of the Listada de Gandia eggplant landrace using genomic SSRs and EST-SSRs, Scientia Horticulturae, Volume 129, Issue 2, 2011, Pages 238-246, ISSN 0304-4238. https://doi.org/10.1016/j.scienta.2011.03.034.
*Fotografies cortesia de l’Ajuntament de Gandia i TastaGandia
Tècnica de gestió i promoció d’R+D+I del Campus de Gandia