Roberto Atiénzar i Dídac Diego Tortosa, investigadors del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, han sigut premiats per la Societat Espanyola d’Acústica (SEA) pels seus treballs en l’àmbit de l’acústica. Tots dos han obtingut dos dels tres Premis Andrés Lara a Joves Investigadors, atorgats enguany en el Congrés INTER-NOISE; Atiénzar i Diego ja van ser reconeguts en l’edició 2018 amb aquest guardó, el primer com a guanyador del Premi Andrés Lara i el segon com a accèssit. Cal recordar que ja són 17 els guardons aconseguits per investigadors del Campus de Gandia des de l’any 2003 en aquest certamen.
Els projectes desenvolupats per aquests joves investigadors de la Safor tenen aplicacions en àmbits molt dispars: el treball de Roberto Atiénzar, titulat ‘Quantificació de l’efecte acústic del dopatge en teixits tèxtils de cotó usant microcàpsules’, està connectat amb l’enginyeria tèxtil; el de Dídac Diego, ‘Sistema de posicionament acústic submarí per al monitoratge dels mòduls òptics en KM3NeT’, s’aplica al coneixement de l’univers a través dels neutrins.
Didac Diego Tortosa i Roberto Atiénzar amb els guanyadors del altre Premi Andrés Lara 2019 (Antonio Jesús Aguilar-Aguilera i María Luisa de la Hoz-Torres).
Tant Roberto com Dídac s’han format al Campus de Gandia, cursant l’Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació, So i Imatge; el Màster en Enginyeria Acústica i actualment a través del doctorat.
MILLORA ACÚSTICA DE LES QUALITATS DELS TEIXITS TÈXTILS TÈCNICS AMB LA FINALITAT DE REDUIR ELS NIVELLS DE SOROLL
El treball multidisciplinari presentat per Roberto Atiénzar, que combina l’enginyeria tèxtil amb l’enginyeria acústica, analitza el comportament acústic de nous teixits tècnics. “Hem avaluat les propietats d’absorció sonora de mostres de cotó amb diferents densitats superficials de fil i diferents percentatges de dopat amb microcàpsules, en un rang de freqüències de 100 Hz i 3150 Hz, pensant en aquests teixits com a noves solucions per a aplicacions en el condicionament acústic. Hem comparat les propietats d’absorció acústica dels teixits de cotó dopat i no dopat; hem observat que el dopatge té un comportament acústic diferent segons la concentració de microcàpsules i també segons el tipus de cotó base utilitzat; els teixits de cotó amb menor densitat de fil superficial milloren l’absorció sonora, mitjançant dopatge, a freqüències mitjanes”, explica Atiénzar.
“També és possible desplaçar la freqüència de ressonància amb major densitat de fil de cotó base i la concentració de dopatge adequat. Amb aquest treball podem determinar que les microcàpsules poden ser útils per a controlar les propietats d’absorció sonora dels teixits, obrint així un nou camp al condicionament acústic “a la carta”, conclou l’investigador del Campus de Gandia.
La investigació ha sigut realitzada juntament amb el personal científic Romina del Rei, Rubén Picó, Jaime Gisbert Payá i Mª Ángeles Bonet.
ACÚSTICA PER A LA INVESTIGACIÓ DE L’UNIVERS
Per part seua, Dídac Diego Tortosa col·labora amb el seu treball en el desenvolupament del telescopi de neutrins submarí KM3NeT, situat en el mar Mediterrani. Aquest telescopi utilitza Mòduls Òptics Digitals (MOD) per a localitzar neutrins a través de la detecció de la llum de Cherenkov de partícules relativistes que es produeixen en la interacció.
Segons explica el científic, per a reconstruir el traç del neutrí i la direcció de procedència d’aquest, és necessari controlar la posició exacta de cada MOD, que no és fixa ja que està muntat en cables flexibles ancorats al fons marí, que es mantenen en posició vertical gràcies a boies en els seus extrems i que estan en constant moviment a causa dels corrents marins. ‘Dins de cada MOD hi ha instal·lat un transductor piezo-ceràmic; gràcies a emissors ancorats en el sòl marí és possible calcular la posició del MOD a través de la triangulació de distàncies, a partir de la determinació del temps de vol de l’ona acústica. En aquest treball presentem un model acústic per a la simulació del sistema descrit i demostrem que funciona amb una precisió de centímetres’, explica Dídac Diego.
El treball s’ha desenvolupat juntament amb elspersonal investigador Miguel Ardid, Manuel Bou-Cabo, Juan Antonio Martínez-Mora i Chiara Poirè.
Els telescopis de neutrins estan dissenyats per a l’estudi de l’univers a través d’aquestes partícules tan esquives; entre els seus objectius està la cerca de matèria fosca, que suposa més del 80% de la matèria de l’univers. Coneixem la seua existència gràcies als efectes gravitatoris que provoca, que són molts, però analitzar-la és difícil, ja que a penes interactua amb la matèria coneguda. Aquestes partícules s’acumulen en objectes astrofísics com el Sol i en aniquilar-se entre elles produeixen, directament o indirectament, neutrins d’alta energia.
