Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Avions, falcies i oronetes: recurs natural i cultural dels nostres pobles

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Com tots els anys, els cants de falcies, avions i oronelles ens marquen l’inici de la primavera. Fidels a la cita, aquestes aus insectívores tornen des d’Àfrica viatjant milers de quilòmetres. Inevitablement, ens vénen a la memòria eixes vesprades d’estiu jugant als carrers del poble mentre els sentíem cantar i observàvem les acrobàcies al cel. Aquestes aus sempre han fet presència als nostres records d’estiu, acudint a les cases d’horta, a les parets dels edificis més emblemàtics i a les cases properes a places i parcs per fer els seus nius.

Aquests últims anys, les poblacions d’aquestes aus no ho han tingut gens fàcil. Malgrat superar tots els obstacles de la migració, quan arriben ací, es troben freqüentment els seus nius tapats o desfets i un emprenyament obsessiu per tal d’aconseguir que no nidifiquen als nostres balcons i façanes, al·legant que volem «ciutats netes». Res més lluny de la realitat, aquestes aus són excel·lents reguladores de les poblacions d’insectes aeris.

Sara Tortosa, alumna del Campus de Gandia i autora de l’artícle

Mentre ens preocupem per la brutícia que poden causar a les nostres llars, ens oblidem de la simplicitat de la solució: taules de PVC a una distància prudencial del niu o trossos de cartó fixats a terra per evitar que els excrements d’avions i oronetes ens afecten. Tot i que són aus protegides i que tirar o tapar els seus nius és il·legal i està sancionat econòmicament, continuem intentant fer-les fora de les seues llars.

El cas de les falcies és, si cap, més absurd. Cal explicar que són animals filopàtrics; tenen fidelitat al seu lloc de nidificació. Fan els seus nius en xicotets forats i esquerdes, pròpies de façanes antigues. Curiosament, les falcies adultes eliminen els excrements dels pollets transportant-los amb el pic a àrees fora de l’abast de la colònia, per tant, no taquen les façanes. Tenen cada vegada més difícil trobar llocs adequats per niar a causa de les rehabilitacions i canvis en la manera de construir. A més, les falcies estableixen una relació de colònia amb totes les seues «veïnes» de façana, que serveix per marcar el territori, protegir-se de depredadors i mantenir la cohesió dels seus membres. Quan es tapen els seus nius, a més de sotmetre les falcies a la recerca quasi impossible d’un nou refugi, trenquem el vincle colonial.

Foto: Pau Artigas

No tot són noticies roïnes. Molts ajuntaments que han valorat la seua funció ecològica estan canviant les tornes. Bons exemples són ajuntaments com el de Burjassot i el d’Almassora que, a més d’oferir formació, han distribuït entre els veïns caixes niu per a oronetes i avions i han instal·lat caixes niu als edificis públics i parcs. També ajuntaments com el de Benicarló han treballat reconstruint nius de falcia enderrocats.

Però, encara podem fer un pas més enllà, incloent a aquestes meravelloses aus dins del patrimoni històric i cultural de cada poble i ciutat. Per assegurar-nos que, quan isquem a passejar o a jugar amb els nostres fills en les vesprades primaverals, ens seguiran acompanyant els seus cants i acrobàcies. Perquè si desapareixen de l’església del poble i dels edificis històrics, semblarà que estem mirant-los amb uns taps a les orelles i l’experiència no serà plena.

 


Sara Tortosa Martínez

Estudiant del Grau de Ciències Ambientals en el Campus de Gandia de la UPV

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare
Dones i ciència Setmana de la Ciència banner-catedra-ivio-upv_-vlc cienciapropera1 BANNER CIENCIA CERCANA_VLC Diari d’un científic a Nova York Producció científica i+d+i_vlc