Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Eina per a valorar l’eficiència comunicativa de destinacions turístiques sostenibles

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

La comunicació estratègica dels llocs patrimonials és un instrument clau per a realitzar una gestió turística sostenible, segons afirma Lola Teruel, professora i investigadora de Turisme en la Universitat Politècnica de València i per a avaluar els resultats de la comunicació estratègica, es necessita disposar d’una eina; el seu objectiu ha de ser permetre’ns analitzar l’eficiència comunicativa de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la seua contribució a la gestió turística sostenible i com a via per a la interpretació del patrimoni. Aquest instrument és el que ha desenvolupat la investigadora Lola Teruel, com un dels resultats de la seua tesi doctoral: ‘Anàlisi de la comunicació estratègica dels llocs patrimonials i espais protegits a través de les tecnologies de la informació i les comunicacions i la seua relació amb la gestió turística sostenible”.
El Qüestionari d’Eficiència Comunicativa, explica Lola Teruel, situa la comunicació estratègica com un instrument de gestió turística eficient i sostenible i a les tecnologies de la informació i la comunicació com un mitjà per a arribar a aquesta fi: ‘La comunicació estratègica té responsabilitats superiors a l’emissió d’informació i suport a la promoció turística; aquestes noves atribucions es dirigeixen cap a l’obtenció de finançament per als llocs patrimonials i protegits, la creació de capacitats i com a eina per a augmentar l’estima de turistes i residents en la conservació d’aquests espais entre uns altres’, afirma la investigadora.

Per al treball de camp de la recerca, la professora de Turisme ha analitzat la comunicació estratègica de 120 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO entre els quals s’expliquen el Parc Nacional Yellowstone, als Estats Units i el Parc Arqueològic de Petra, a Jordània.

En resum, la recerca conclou que les tecnologies de la informació i la comunicació contribueixen a augmentar l’eficiència comunicativa en la gestió sostenible d’un lloc patrimonial, sempre que estiguen al servei d’una comunicació estratègica. ‘La tecnologia al servei de la comunicació ens permet conèixer i estimar la destinació abans de visitar-la; ens ajuda a entendre millor els missatges interpretatius amb, per exemple, aplicacions interactives, o a través de missatges emesos per xarxes socials; també fa possible recomanar la destinació i els seus valors una vegada l’hem abandonada… i a la destinació li permet, per exemple, utilitzar les seues plataformes web per a aconseguir finançament’, explica la investigadora.

LA TECNOLOGIA SENSE GESTIÓ NO SERVEIX

Lola Teruel afirma que els llocs web, les xarxes socials, les tecnologies interactives, aplicacions mòbils o els videojocs, són eines que s’estan utilitzant en la gestió de llocs patrimonials i en alguns casos estan obtenint molt bons resultats; no obstant açò, afirma, no és estrany trobar que el gestor responsable del lloc es preocupe per la introducció de tecnologies avançades però que no realitze una planificació de la comunicació estratègica. Una comunicació que, per a contribuir a la sostenibilitat del bé patrimonial, ha de tenir cura dels missatges i procurar la conscienciació dels usuaris. ‘Han de ser missatges que interpreten el patrimoni, que no enganyen, que no cerquen ‘allò exòtic’ i que posen en valor allò que té d’original i únic la destinació, de manera que predispose el visitant a voler conèixer-la i a voler cuidar-la, perquè és conscient de la seua fragilitat’, explica la doctora Lola Teruel.

La investigadora assenyala a més que la facilitat de disposar d’aquestes tecnologies pot convertir-se en una amenaça si no s’acompanyen d’un manteniment i actualització d’aquestes: ‘Ni tan sols des del punt de vista promocional és favorable ja que els indicis de caducitat de les dades denoten descuit, la qual cosa desqualifica a la destinació en el seu conjunt’, afirma.

FALTA DE FORMACIÓ

Per a Lola Teruel, la manca més notable que s’ha detectat és un dèficit en la professionalització per al desenvolupament de continguts i manteniment dels llocs web analitzats. En aquest sentit, afirma ‘s’observa la necessitat de formació de professionals de la comunicació i interpretació del patrimoni per a interactuar amb els usuaris de forma eficient i productiva. Aquesta formació ha de respondre a un programa de comunicació que faça possible la producció de continguts interpretatius adequats per a garantir la gestió sostenible de la destinació patrimonial. D’aquesta forma, afirma, podran aprofitar-se totes les potencialitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

 < Entrada anterior 
 Entrada següent >