Un blog de Universitat Politècnica de Valéncia, Campus de Gandia.

Present i Futur de l’Albufera de València

L’Albufera de València està malalta, encara que després de la reducció dels greus impactes que va patir a la fi del s. XX no existeix risc de mort imminent, però el seu futur és incert i alhora esperançador si els valencians ens conscienciem.

Es tracta d’un entorn natural profundament complex i transformat al llarg de la seua història per les activitats antròpiques; que va ser declarat Parc Natural en 1986, i que té un gran reconeixement nacional i internacional (RAMSAR, Àrea ZEPA, Xarxa Natura 2000, BIC de la Pesca Artesanal i Vela Llatina, SIPAM-FAO, i actualment en procés de Reserva Biosfera UNESCO) que hauria de garantir la seua protecció, però que lamentablement no ho ha fet.

El futur de l’Albufera passa per la millora de la governança i de la gestió de les activitats productives i d’oci, per l’eliminació total dels abocaments, per la recuperació de la qualitat d’aigua, per l’adequada gestió dels sediments del fons i dels cabals d’ingrés, i tot això depèn de la pressió de la societat civil sobre les administracions perquè complisquen les seues promeses i compromisos.

La Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, òrgan col·legiat de caràcter consultiu no vinculant (Decret 52/2019), reuneix sota la Presidència de la Conselleria de Medi Ambient a les tres administracions que tenen competències directes al Parc Natural de l’Albufera: l’Ajuntament de València com a amo del Llac; la Generalitat Valenciana, responsable de la gestió ambiental i els aprofitaments; i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, responsable del subministrament aigua, al costat dels ajuntaments dels pobles riberencs i altres institucions de la societat civil valenciana que desenvolupen activitats econòmiques, viuen o simplement gaudeixen del Parc Natural. Aquesta Junta Rectora hauria de tenir més protagonisme en les decisions.

Les activitats tradicionals en l’Albufera de València han estat en equilibri amb l’entorn natural durant set segles, i tan sols el desenvolupisme urbà i industrial del segle XX va produir el desastre ambiental, per la qual cosa és obligació dels valencians recuperar la seua situació. Per a això, el primer seria finalitzar els projectes de millora d’infraestructures pendents (dragatge de les séquies Sequiota i Reina, posada en marxa dels tancs de tempesta, desdoblament d’abocaments i aigües pluvials, construcció d’un nou col·lector Oest i una nova depuradora o ampliació de la de Pinedo, adequació de la xarxa de séquies per a garantir una adequada aportació d’aigua hivernal) i també garantir la dotació d’aigua, l’actualització de la normativa (PORN i PRUG) i la gestió dels sediments del llac i de la palla de l’arròs, entre altres.

A més de l’increment de cabals per la modernització dels regadius, existeix un recurs hídric infrautilitzat, l’aigua regenerada en l’EDAR de Pinedo, que si bé s’utilitza en part per al reg dels arrossars en la zona nord del llac, podria utilitzar-se durant l’hivern passant pels camps inundats a manera de filtre verd.

En l’actualitat s’estan tramitant el PORN i PRUG, que haurien d’aprovar-se consensuadament per a satisfer les legítimes aspiracions de la població de sòl urbanitzable i generar unes vies d’accés adequades al s. XXI.

Així mateix, és necessària una actualització de la quantitat de sediments del llac, i un debat seriós sobre la seua gestió, perquè en la situació actual sembla impossible la recuperació de la transparència de l’aigua, la vegetació aquàtica i les poblacions de microcrustacis i peixos.

La gestió de la palla de l’arròs és un altre gran problema al Parc Natural, que requereix una anàlisi científica i econòmica, estudiant alternatives per al seu destí (aliment del bestiar, material per a la construcció, producció d’energia, producció de bioproteïna, etc.) i la seua crema ordenada en els tancats, evitant la seua podridura en els camps i facilitant la lluita contra les plagues.

Mentrestant, a més d’exigir a les Administració les mesures adequades per a la recuperació, és important l’educació de la gent jove, que coneguen l’Albufera i la valoren, i la difusió nacional i internacional de l’entorn de l’Albufera, fomentant un turisme ambiental, agrícola, pesquer i gastronòmic ordenat, i per descomptat una cosa senzilla i a l’abast de tots els valencians, valorar els productes tradicionals de l’Albufera, l’arròs i el peix, però pagant preus justos a agricultors i pescadors que permeten mantenir aquestes activitats artesanals, generant riquesa, ocupació i permetent desenvolupar mesures compatibles amb el medi ambient.


Miguel Jover Cerdà

Professor del Campus de Gandia (UPV) i investigador de l’Institut Universitari de Ciència i Tecnologia Animal. Representant de la UPV en la Junta Rectora del Parc Natural.

Font: Newsletter UPV Innovació

 < Entrada anterior 
 Entrada següent > 
Facebook
Twitter
YouTube
LinkedIn
Instagram
RSS
Flickr
SlideShare

Dones i ciència

Setmana de la Ciència

ciencialab

cienciapropera1

BANNER CIENCIA CERCANA_VLC

Diari d’un científic a Nova York

Producció científica