Un estudi realitzat per per investigadors de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València (IEAMA-UPV), on participen científics del Campus de Gandia, determina que la silvicultura de base ecohidrològica és la més adequada per a la gestió forestal dels boscos mediterranis, sobretot en escenaris d’escassetat d’aigua. La recerca té com a origen la consideració que les pràctiques actuals de gestió forestal en els boscos mediterranis són costoses, circumstància que, generalment, provoca la falta d’administració i abandó.
Antonio Del Campo, responsable del grup Re-ForeST, incideix que, de fet, la silvicultura tradicional s’ha centrat més “en les funcions productives del bosc, com en els casos de la fusta o la polpa, deixant la resta dels recursos naturals quasi sense supervisió“. A més, l’impacte del canvi climàtic, amb greus efectes en l’estació de creixement i en el règim hídric del sòl, suposa una amenaça creixent per als boscos.
UN PROBLEMA QUE AFECTA A TOTS
La professora i investigadora del Campus de Gandia, integrant de l’equip que ha realitzat l’estudi, Cristina Lull, ressalta que la cura i conservació dels ecosistemes forestals és un tema que, actualment, resulta “d’interès mundial”, ja que es tracta de “la solució a diferents problemes mediambientals, socials i culturals”. Per la qual cosa, “és necessari dur a terme una bona gestió i un maneig sostenible dels ecosistemes forestals”, recorda Lull.
En la gestió dels boscos és fonamental mantenir o augmentar les reserves de nutrients essencials per a les plantes. El maneig de les masses forestals influeix en la qualitat i sostenibilitat dels sòls i d’aquesta qualitat depèn la productivitat actual i pròxima dels boscos. Per aquest motiu, l’estudi de les relacions solc-arbre és “clau” ja que, tant les masses forestals com el propi sòl “poden actuar com a embornals de carboni, i contribuir amb el seu emmagatzematge a mitigar els efectes del canvi climàtic”, recorda la investigadora.
TRES CASOS D’ESTUDI EXPERIMENTAL
En la recerca, s’han avaluat tres casos d’estudi experimental, exemples d’abandó de boscos semiàrids situats a la Comunitat Valenciana, que comparteixen un valor de baixa productivitat, nul·la o escassa gestió, a més de limitacions hídriques.
En aquests llocs, s’han desenvolupat pautes per a la implementació més eficient d’aquest tipus de gestió, que persegueix la quantificació i la manipulació dels components del cicle de l’aigua en els boscos. Els resultats d’aquesta gestió forestal ecohidrològica determinen que, a més de millorar les funcions productives, aquest sistema contribueix també a reduir el risc d’incendis forestals, augmentar la resiliència dels ecosistemes davant de sequeres, incrementar la infiltració profunda de l’aigua, i millorar el creixement i vigor de l’arbre i el seu valor paisatgístic.
Antonio del Campo destaca que, a partir dels resultats experimentals, es pot afirmar que, “el tractament forestal millora tant el creixement (primari i secundari) com les nombroses variables ecohidrològiques estudiades en comparació de la parcel·la de control i per tant, és més efectiu per a la gestió forestal en un context de canvi global”.
Més informació: “Ecohydrological-based forest management in semi-arid climate”
Font:
Luis Zurano, unitat de comunicació científica UPV
Carlos Besó, tècnic superior IIAMA-UPV
