No em plantejava fer la tesi quan em vaig matricular en el màster “Tecnologies, Sistemes i Xarxes de Comunicacions” impartit per la UPV. El meu objectiu principal era ampliar els meus estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions. Durant aquells 2 anys vaig aprendre les bases sobre tècniques de simulació de xarxes, tecnologies de distribució de continguts i, principalment, sobre sistemes multimèdia distribuïts.
La meua sorpresa i alegria va ser quan vaig descobrir que Fernando Boronat, professor que impartia una de les meues assignatures favorites de la carrera, hi investigava sobre temes relacionats. La satisfacció va ser molt major quan Fernando em va oferir participar com a becari en un projecte de recerca que tenia com a objectiu el disseny de solucions de sincronització multimèdia. Ací va començar tot.
Les meues tasques en la beca m’anaven a permetre treballar en un tema que em motivava i que a més em serviria per a realitzar la meua tesina de màster. El punt d’inflexió definitiu va ser quan vaig rebre la beca de Formació de Personal Investigador (FPI) de la UPV. Açò em permetria dedicar els quatre pròxims anys a realitzar la meua tesi que titulàrem: “Design, Development and Evaluation of an Adaptive and Standardized RTCP-Based IDMS Solution”.
Quina és la temàtica de la meua tesi? Bàsicament: millorar les solucions existents per a les comunicacions multimèdia en grup sobre Internet. Un dels objectius ha sigut analitzar tant l’efecte de lamagnitud dels retards en les comunicacions, com la seua variabilitat, i tractar de minimitzar-los per a proporcionar comunicacions interactives coherents i satisfactòries. En cas contrari, açò pot frustrar als usuaris. (Video)
En concret, s’han analitzat quins són els requisits per a proporcionar Sincronització Multimèdia Inter-Destinatari (IDMS), que és el conjunt de tecnologies per a garantir que tots els usuaris en una sessió multimèdia compartida perceben simultàniament esdeveniments específics. Per exemple, si un usuari està veient un partit de futbol per Internet amb els seus amics, però cadascun des de la seua casa, i percep un gol a través dels missatges de xat, o dels crits dels veïns, va a deixar d’utilitzar aquest tipus de serveis multimèdia, segur!
IDMS és necessària en múltiples variants d’experiències multimèdia compartides tals com a Social TV, jocs en xarxa multijugador, teletreball col·laboratiu, sistemes de senyalització i gestió d’emergències, així com aplicacions d’aprenentatge a distància en temps real.
Malgrat els resultats satisfactoris, com diverses publicacions en revistes i conferències d’impacte, així com estàndards, em quede amb allò après i amb la gent que he conegut i m’ha recolzat durant aquests anys. Per exemple, he conegut investigadors internacionals que s’han convertit en amics, alguns dels quals solament coneixia per veure els seus noms en els articles i que causaven, i segueixen causant, molta admiració.
Vaig a permetre’m donar un parell de consells als meus col·legues doctorands:
- Heu d’anar d’estada si us sorgeix l’oportunitat. La millora de l’anglès és solament la punta de l’iceberg de tot el que s’aprèn.
- Quan aneu a conferències, heu d’aprofitar el temps al màxim i conèixer la gent. Sempre cal tornar amb contactes i idees noves.
Bé, i ara què? Des de març, estic a Amsterdam amb un contracte postdoctoral d’un any en el Centre d’Investigació Nacional en Matemàtiques i Computer Science (CWI); en concret, en el grup Distributed and Interactive Systems liderat pels prestigiosos investigadores Dick Bulterman i Pablo César, on ja he realitzat 2 estades de 3 mesos durant la meua tesi.
Si poguera tornar 4 anys arrere, prendria la mateixa decisió: faria la tesi en el Campus de Gandia de la UPV i amb el mateix supervisor. Queden moltes coses per fer i hi ha molta motivació per a dur-les a terme amb èxit. Sempre amb la il·lusió de tornar a ma casa.
Investigador dels Grups Immersive and Interactive Media (Campus de Gandia UPV) i Distributed and Interactive Systems (CWI, Amsterdam)
