Les tortugues abandonades amenacen la marjal de Gandia

Una titulada del Campus de Gandia de la UPV ha col·laborat en el projecte LIFE+Trachemys, impulsat des de la Generalitat Valenciana i cofinançat per la Comissió Europea a través dels fons LIFE. L’objectiu de les iniciatives englobades en els projectes europeus LIFE és contribuir a l’aplicació, actualització i desenvolupament de polítiques comunitàries en matèria de medi ambient i conservació de la natura. En el cas dels aiguamolls valencians, la biodiversitat es veu amenaçada per la invasió d’espècies exòtiques com les tortugues del gènere Trachemys.

Sara Herrero, titulada del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners que imparteix el Campus de Gandia de la UPV, ha col·laborat en aquest projecte dins del seu treball final del Màster, per a açò ha comptat amb la tutorització dels professors Vicente Domingo Estruch Fuster i Jesús Villaplana Ferrer. En la seua recerca, ha realitzat una anàlisi de l’efectivitat dels mètodes de captura de tortugues exòtiques en els aiguamolls de la Safor.

La presència d’aquestes tortugues i el seu èxit reproductiu amenaça les espècies autòctones de tortugues: ‘S’ha comprovat que davant la simple presència de Trachemys scripta la tortuga europea (Emys orbicularis) abandona els ecosistemes, no s’enfronten a elles; per aquest motiu és imprescindible retirar les espècies invasores i oferir una oportunitat de supervivència a les autòctones’, explica la titulada UPV. Per a Sara Herrero, es tracta d’un problema molt greu: “A més de ser un acte cruel abandonar qualsevol mascota, és un acte irresponsable dels seus amos, creuen que alliberen la seua tortuga però amenacen indirectament un ecosistema únic i delicat”.

En el seu treball, Sara Herrero ha analitzat tres arts de captura: nanses (xarxes de captura), paranys flotants d’esquer i paranys flotants d’assolellament (on les espècies prenen el sol). Segons els resultats obtinguts, les nanses impedeixen que les captures escapen, però presenten el major grau de mortaldat, per la qual cosa cal revisar-les freqüentment; els paranys flotants d’esquer presenten un gran èxit amb femelles adultes, mentre que els paranys flotants d’assolellament presenten més èxit en els exemplars joves. La investigadora recomana l’ús combinat dels tres tipus de paranys en la zones en les quals s’haja constatat la reproducció d’aquesta espècie, doncs així es retiren tant animals adults com a juvenils, que encara no han tingut temps de reproduir-se i, en conseqüència, la disminució de la població és més dràstica.

Per al professor i investigador Miguel Rodilla, director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, els aiguamolls tenen un gran valor ecològic, hidrològic, i socioeconòmic i per aquest motiu el seu estudi s’aborda amb aprofundiment en el màster.