Cada últim dimecres d’abril, des de l’any 1996, se celebra el Dia Internacional de Conscienciació sobre Soroll amb l’objectiu de promoure la cura de l’ambient acústic, la conservació de l’audició i la conscienciació sobre les molèsties i danys que generen els sorolls, a més d’educar sobre les mesures per a evitar aquests danys en la salut integral.
Els efectes nocius del soroll comencen a manifestar-se, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), quan estem exposats a valors a partir dels 65 dB; en anar augmentant el nivell sonor, comença a ser molt complicat mantenir la concentració. Si el soroll persisteix i va augmentant, les persones manifestem estrès, irritabilitat i cansament, i una exposició de més de 100 dB afecta directament l’audició de manera temporal. La gravetat d’aquests efectes augmenta amb el temps d’exposició d’una forma molt significativa, per exemple, una sobreexposició per sobre dels 65 dB provoca sordesa, problemes d’estrès, hipertensió, problemes en el cor i insomni.
UN ENEMIC INVISIBLE
Afortunadament, existeix legislació per a prevenir aquests danys, no solament auditius, sinó també cognitiu; no obstant això, el soroll és conegut com el “contaminant invisible”, per la qual cosa podem estar treballant o convivint en ambients acústicament tòxics, acústicament no tolerables per la legislació actual ni per l’OMS i no ser conscients d’açò.
Com a exemple, recentment s’ha pogut comprovar mitjançant un estudi realitzat pel Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, que la carretera N332 al seu pas per algunes localitats de La Safor, està generant “ambients sorollosos” no permesos per la legislació i ni molt menys recomanables per l’OMS.
Els veïns que viuen, treballen o conviuen amb el trànsit que circula per la N332 al seu pas per les localitats de Bellreguard, Palmera, l’Alqueria de la Comtessa i Oliva estan suportant nivells superiors als 70 dB(A) fins i tot en horari nocturn, prop dels 75 dB(A) durant el dia i amb pujades de nivells molt prop dels 100 dB(A). I això, durant un temps perllongat, de dècades. Estem, doncs davant d’una malaltia crònica d’algunes localitats a causa del soroll generat pel trànsit en la N332.
LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ENS COMPETEIX A TOTS
Caldria preguntar-nos doncs, qui són els actors responsables del compliment de l’objectiu que el Dia Internacional de Conscienciació sobre Soroll es proposa aconseguir?
En el cas de l’exemple, tots els alcaldes de les localitats afectades reclamen ja una solució per als problemes que ocasiona el pas de la N332 per les seues poblacions.
Però la lluita contra el soroll ha de ser una acció individual i col·lectiva, ja que el soroll no el fan solament els altres, sinó que el fem tots; necessita, per tant, de la conscienciació i col·laboració ciutadana, així com d’una implicació decidida i eficaç de les administracions competents, amb una legislació i normatives adequades i de la disponibilitat de les eines per a poder complir-les.
Aquest 26 d’abril hauríem de reflexionar davant la pregunta: visc o treballe en un ambient sorollós? #DíaSinRuido.
Romina del Rey, investigadora i professora del Campus de Gandia de la UPV
