Les descàrregues d’aigua dolça al mar per part dels rius presenten una gran importància pel fet que transporten nutrients, matèria orgànica i sediments fins als ecosistemes costaners. La mar Mediterrània, en tractar-se d’un mar pobre en nutrients depén en gran manera de les aportacions de les aigües continentals, ja que proporcionen els nutrients necessaris per a la producció primària.
En la costa de Gandia les principals descàrregues d’aigua dolça provenen del riu Serpis i de les séquies de drenatge de la marjal de la Safor que aboquen les seues aigües dins del Port de Gandia. Per a analitzar la influència d’aquestes descàrregues d’aigua dolça sobre la macrofauna bentònica es van dur a terme mostrejos en diferents estacions situades al sud del Serpis i Port de Gandia i amb diferent grau d’influència per part de les aportacions d’aigua dolça, així com una altra estació de referència situada al nord de les principals aportacions. Aquests mostrejos es van dur a terme en tres períodes temporals amb diferent precipitació i cabal del riu Serpis, obtenint-se en cadascun mostres de macrofauna bentònica, aigua i sediment. Aquest tipus d’estudis pot ajudar-nos a comprendre les causes de les possibles variacions en la distribució i abundància de la fauna que viu en el sediment marí, on podem trobar espècies de gran interés pesquer per a la zona de Gandia, com són la tellina (Donax trunculus) i la rossellona (Chamelea gallina).
En aquest estudi es va poder observar increments en l’abundància d’organismes durant l’estiu, vinculat als processos fisiològics associats a l’increment de temperatura. A més, es va constatar que les comunitats de macrofauna bentònica estaven fortament influenciades per factors físics com la grandària mitjana del gra de sediment, així com les variables nutricionals (matèria orgànica en sediments i microalgues en la columna d’aigua) i la distància a les descàrregues d’aigua dolça, amb una major densitat d’organismes en les zones més pròximes a les aportacions. No obstant això, les espècies explotades (tellina i rossellona) no van mostrar una pauta tan clara com la que va mostrar la resta de fauna, a conseqüència de la pesca d’aquestes espècies.
La identificació d’aquestes variables és crucial per a desenvolupar un maneig costaner adequat, prestant especial atenció a aquelles activitats antropogèniques que poden estar modificant el medi i que, per tant, afectaran les comunitats de fauna bentònica i poden generar repercussions socioeconòmiques en afectar espècies d’alt interés pesquer. La granulometria és un factor important que pot condicionar les poblacions de macrofauna bentònica i en particular de les espècies d’interés pesquer com la tellina i la rossellona. En ser organismes que s’enterren són susceptible a les variacions en la grandària del gra del sediment, per la qual cosa, modificacions en aquest podrien condicionar-ne la distribució i abundància.
