Febrer de 2016, la comunitat de científics LIGO per a l’observació d’ones gravitacionals anuncia que per primera vegada han estat capaços de detectar aquestes ones a través dels seus dos interferòmetres làser d’ultra precisió ubicats als Estats Units, just 100 anys després de la predicció d’aquestes ones com a pertorbacions de l’espai-temps per part de la teoria de la Relativitat General d’Einstein. Concretament, el 14 de setembre de 2015 aquests instruments òptics observaren en coincidència les vibracions provocades per les ones gravitatòries generades pel col·lapse de dos forats negres fa uns 1.300 milions anys, esdeveniment GW150914.
No diré que és un fet històric, últimament tot ho és, no suposant doncs un mèrit addicional. Sí que suposa una confirmació més de la Relativitat General d’Einstein, ja confirmada amb l’evidència de què la llum es corba en presència de camps gravitatoris i ja assimilada fins a tal punt que la incorporem en la tecnologia de satèl·lits per poder referenciar-nos amb el GPS adequadament. A més a més, GW150914 és sols la primera alenada d’una nova finestra que hem obert a l’Univers per on podem percebre els fenòmens més energètics, i per tant, de més llarg abast de l’Univers. Segur que ens arriben prompte nous sorolls i olors desconeguts, molt diferents dels de les mascletades, però igualment embriagadors.
Images: LIGO Laboratory
No voldria tampoc deixar d’acostar-me al GW150914 des del punt de vista més emocional. Aquest senyal captat per LIGO, a primer colp d’ull modest (hauré vist centenars de senyals pareguts amb un micròfon connectat a l’oscil·loscopi), ens pot donar un bon tema de conversa si en algun moment establim contacte amb civilitzacions d’altres planetes, no crec que puguem parlar-los de l’últim Barça-Madrid ni tan sols de l’oratge.
A més a més, el GW150914 ens eixampla la imaginació als fans de Star Wars, o Doraemon, considerant la possibilitat de viatjar per l’hiperespai a velocitats superlumíniques, o a través del temps. Amb GW150914, una vegada més podem dir: ‘que menuda és la Humanitat, en aquest Univers tan descomunal! I que grans que som! En ser capaços de desxifrar-lo cada vegada més amb noves eines i reptes (llàstima que no siguem capaços d’aplicar el mateix grau de col·laboració per a tots els problemes).
Images: LIGO Laboratory
Imagine, també, la satisfacció de milers de científics o enginyers, com la de la col·lega Alicia Sintes, que fa dècades que treballa per detectar aquestes ones, o els nervis de Miquel Oliver, estudiant de doctorat, que participava en l’operació de control de l’experiment quan es detectaren les ones. També l’emoció de l’amic Pau Amaro, a l’haver vist que els seus estudis i prediccions d’ones gravitacionals en col·lisions binàries d’aquest tipus s’havien confirmat. Mire també cap a endins i em sent satisfet en poder contribuir amb el meu treball en ANTARES i poder, així, estudiar la detecció de neutrins en coincidència amb aquestes ones, o de sentir-me tan a prop d’aquest esdeveniment HISTÒRIC. Ho sent, no m’he pogut resistir.
Miquel Ardid, professor i investigador del Campus de Gandia.