L’accident marítim ocorregut en les costes de Portugal i nord d’Espanya en els últims dies ha alçat totes les alarmes sobre el problema ambiental dels microplàstics. Si bé és cert que la situació és alarmant i que mitigar els impactes ambientals derivats de l’abocament d’elevades quantitats de pèl·lets en la mar i en les costes serà complicat, la comunitat científica porta anys exposant la situació real de la contaminació ocasionada per plàstics i els danys que aquesta crea en els ecosistemes fluvials, marins i costaners.
L’actual situació de la presència de microplàstics en les costes gallegues és la punta de l’iceberg d’un problema ambiental global i dels més importants als quals s’enfronta la comunitat científica juntament amb el canvi climàtic.
En els últims anys, la presència de residus plàstics de diferents dimensions en mars i oceans, rius, barrancs, platges i costes ha anat en augment. La incorrecta gestió que realitzem de productes plàstics quan ja no són útils per a nosaltres està degradant el paisatge i contaminant els ecosistemes. L’any 2022 es van produir prop de 390,7 milions de tones de productes plàstics en el món, de les quals tan sols 32,5 milions de tones procedien de plàstics reciclats post-consum i 5,9 milions de tones eren plàstics d’origen biològic (Plastic Europe, 2022). De tot aqueix plàstic, solament reciclem prop del 9%, la resta es deposita en abocadors o l’abandonem indiscriminadament en la naturalesa. Una vegada allí el plàstic es deteriora i es fragmenta per l’acció erosiva dels agents ambientals: corrents marins, la radiació ultraviolada, la salinitat, entre altres. Els plàstics van reduint la seua grandària transformant-se en microplàstics (partícules de menys de 5mm).
Estem molt allunyats del canvi cap a l’economia circular que seria una de les línies d’actuació a seguir per a mitigar el problema. En canvi, continuem consumint gran quantitat de productes plàstics, els quals requereixen dels pèl·lets per a la seua fabricació i procedeixen directament de la síntesi de derivats dels combustibles fòssils, sent un mínim percentatge (8,31%) plàstic creat a partir de residus plàstics reciclatge.
Segons dades de WWF, Espanya està abocant al dia més de 126 tones de plàstics al Mediterrani . La nostra mar s’està convertint en un dels més contaminats del planeta amb nivells de plàstics semblants als de les grans illes de plàstic localitzades en l’Oceà Pacífic, Oceà Atlàntic o l’Índic. Això és degut a les seues costes densament poblades, amb intenses rutes de transport marítim recreatiu i mercant, amb un elevat aprofitament de recursos pesquers, convertint-se en paraules de WWF, en el gran parany de plàstic.
La pregunta més comuna és pensar com arriba tot aquest plàstic a la mar, s’estima que el 80% es genera en el medi terrestre, procedent de l’abocament d’aigües residuals sense tractar o sotmeses a tractaments poc òptims a barrancs i rius; de l’abandó de residus en abocadors incontrolats; la incorrecta separació i gestió dels residus als pobles i ciutats; l’ús del vàter com si fora una paperera on s’aboquen diferents productes d’higiene personal, etc. Aquestes aigües residuals, si no se sotmeten a correctes processos de depuració les partícules en suspensió presents en elles acaben arribant a la mar a través dels emissaris submarins o a través de rius i barrancs.
A aquest fet cal afegir el transport de partícules durant els fenòmens torrencials conseqüència de l’arrossegament de gran quantitat d’estris i residus a causa de l’escolament, els quals en desembocar en la mar provoca una elevada entrada de fragments plàstics en aquest.
El restant 20% procedeix de la pròpia activitat nàutica i pesquera, és a dir, residus que s’alliberen directament en la mar de manera intencionada o accidental. El buidatge dels tancs d’aigües residuals dels vaixells, l’abocament directe des d’embarcacions, abandó d’arts de pesca, accidents de navilis de transport com ha ocorregut a Galícia amb els pèl·lets, són exemples de fonts d’entrada de fem plàstic en el medi marí.
Una vegada allí, es distribuirà en tots els compartiments ambientals de l’ecosistema en funció del seu pes i grandària: en la superfície de l’aigua, en la columna d’aigua, depositant-se en el sediment marí o en les costes. Els corrents marins arrossegaran aquestes partícules pels oceans i mars en estar tots ells interconnectats entre si, ocasionant que hi haja presència de residus plàstics en llocs remots del planeta on no hi ha presència d’assentaments humans, com és el cas del gel àrtic i antàrtic. Aquest mecanisme de distribució oceànica provoca també l’acumulació en el centre dels girs oceànics del planeta formant el que es coneix com a “illes de plàstics”, sent la de major grandària i densitat de partícules la localitzada en l’oceà Pacífic nord.
Com més xicotet siga la grandària del plàstic més nombre d’organismes poden interaccionar amb ell, provocant que la base de la cadena tròfica marina, concretament el zooplancton de grandària microscòpica, fins als més grans com a balenes, tortugues, taurons, orques estan interaccionat amb aquests residus antròpics. Alguns confonen els residus amb el seu propi menjar i els ingereixen, acumulant-se en el seu sistema digestiu i morint per intoxicació o per inanició. Uns altres queden atrapats entre ells i moren d’esgotament o per escanyaments.
Al final d’aquesta cadena tròfica ens trobem nosaltres que ens alimentem de recursos pesquers que poden contenir en el seu sistema digestiu aquests micro residus, moltes vegades, difícils de veure a simple vista, poden acabar ingerint-ho en la dieta, transformant-se en un problema de salut pública del qual desconeixem encara les seues repercussions.
A més, alguns estudis ja estan identificant els microplàstics com a vectors transmissors de malalties en adherir-se a la seua estructura microorganismes patògens presents en les aigües, o també problemes de bioacumulació de contaminants químics com metalls pesants, en adherir-se a la superfície d’aquestes partícules.
Encara que les imatges de les costes gallegues són molt alarmants, les costes valencianes també pateixen l’impacte de deposicions de microplàstics sobretot durant els temporals de llevant, pel fet que existeixen en la mar mediterrània elevades densitats de microplàstics en l’actualitat.
Font: N. Felis. Residuos depositados por el mar en la costa tras el temporal Gloria (2020).
Conèixer la situació concreta del Golf de València en relació amb la contaminació per microplàstics ha sigut un dels objectius del Campus de Gandia (UPV), iniciant-se l’estudi l’any 2018. Núria Felis, sota la direcció dels professors Silvia Falco i Miguel Rodilla van realitzar la primera investigació sobre la densitat de microplàstics en la zona sud del Golf de València en el seu treball final de màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners.
Aquest primer estudi ja va constatar que els punts amb majors densitats coincideixen amb les àrees d’influència de les desembocadures fluvials de la zona, el riu Xúquer i riu Serpis, canals d’entrada de gran quantitat de residus d’origen terrestre. Mentre que les menors densitats es troben en les zones més allunyades de la influència d’aquests escolaments superficials i amb menor afluència turística en les seues costes.
Eliminar els residus de la superfície o del fons de mars i oceans és una tasca tècnicament complexa, en alguns llocs com les fosses oceàniques, és pràcticament impossible a més de ser molt costosa econòmicament. Si ens plantegem què podem fer, cal pensar en l’actitud que tenim en el nostre dia a dia respecte al consum de productes plàstics i la gestió dels residus que produïm a casa, en el treball, en el col·legi, en el lloc de vacances.
Hem de passar d’una economia lineal: produeixen-consumim-tirem, a una economia circular on a tot el que consumim li hem de buscar una segona vida i si no la té, separar-lo per a reciclar-lo i que torne a transformar-se en matèria primera per a un altre producte.
Més informació:
Felis Reig, N. (2018). Microplàstics en el sector sud del Golf de València. Treball Final de Màster. Universitat Politècnica de València http://hdl.handle.net/10251/116032
Felis Reig, N (2021). Els microplàstics, una amenaça invisible. Revista de la Safor. Anuari CEIC Alfons el Vell 2021.
Plastics Europe. Informe Plàstics-Situació en 2022 https://plasticseurope.org/es/knowledge-hub/plasticos-situacion-en-2022/
WWF. Un parany de plàstic, alliberant de plàstic el Mediterrani 2018 https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/oceanos/naturaleza_sin_plasticos/la_trampa_de_plastico_en_el_mediterraneo/
Font: Luis Zurano Conches, Àrea de Comunicació UPV