Sergio Jiménez Gambín ha sigut guardonat en la primera convocatòria dels Premis tesi doctoral rellevant que atorga el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Un reconeixement que, “m’aporta una dosi de motivació per a continuar realitzant el meu somni investigador, aconseguir desenvolupar una tecnologia capaç de tractar la malaltia d’Alzheimer”.
Jiménez Gambín va estudiar el Màster Universitari en Enginyeria Acústica al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV). Després, el Programa de Doctorat en Tecnologies per a la Salut i el Benestar, també de la UPV on ha realitzat la seua tesi doctoral basada “en l’ús d’hologrames ultrasònics per a l’administració de fàrmacs en el cervell, i així permetre el tractament de la malaltia d’Alzheimer, de Parkinson o tumors cerebrals”. La tesi ha sigut dirigida per Francisco Camarena, professor del Campus de Gandia (UPV) i Noè Jiménez, tots dos investigadors de l’Institut d’Instrumentació per a Imatge Molecular (I3M).
Una tecnologia prometedora i nova
“Tradicionalment, l’administració de fàrmacs en el cervell ha estat limitada per dues raons. Primer, la barrera hematoencefàlica (BHE) és un mecanisme de protecció natural, restringeix l’accés d’unes certes molècules nocives i protegeix el teixit cerebral, però desafortunadament, també limita el pas de fàrmacs per al tractament de malalties cerebrals. Segon, el crani actua igualment com a protecció, recobrint tot el cervell, i cal travessar-lo d’alguna manera per a poder accedir al teixit cerebral malalt”. Per això, “l’ús d’ultrasons focalitzats i la injecció de microbambolles en el torrent sanguini permet l’obertura de la BHE i, per tant, l’administració de fàrmacs, ja que és una tecnologia no invasiva i segura per al pacient”.
Aquesta proposta, centrada en l’ús d’hologrames ultrasònics “impresos en 3D, permet la correcció de les aberracions del crani, proporcionant així una obertura de la BHE molt precisa, específicament en les zones cerebrals que es desitge tractar”.
En les últimes dues dècades “s’han emprat dos mètodes per a la generació del feix d’ultrasons. D’una banda, l’emissor mono-element, és molt simple i de cost reduït, però l’ona propagada a través del crani pateix distorsions i efectes no desitjats, per la qual cosa l’obertura de la BHE perd precisió i efectivitat. Per un altre, l’emissor multi-element, que permet corregir els efectes del crani en disposar de múltiples emissors els paràmetres de fase dels quals i amplitud d’ona s’adapten a cada pacient, aconseguint així una obertura molt controlada, però a un cost molt més elevat”.
Per tant, “l’objectiu és l’ús d’un emissor mono-element, però amb un holograma ultrasònic acoblat davant d’aquest emissor, i així el mateix holograma s’encarrega de modificar les característiques de l’ona transmesa, resultant una obertura de la BHE molt precisa, localitzada i a un cost molt reduït, presentant-se com la tecnologia prometedora i nova que podria revolucionar el camp biomèdic”.
Ultrasound and Elasticity Imaging Laboratory
En l’actualitat, Sergio és investigador postdoctoral en l’Ultrasound and Elasticity Imaging Laboratory (UEIL) de la Universitat de Columbia i continua la seua investigació en l’ús d’hologrames. Però, en aquesta ocasió, “aplicats en models d’animals grans en (micos) amb l’objectiu final d’emprar-los a nivell clínic en humans”.
Font: Laida Frasquet Pascual, periodista de l’Àrea de Comunicació de la UPV