Als problemes pels quals està travessant el sector pesquer se suma un a penes abordat, però que amenaça seriosament la continuïtat de les pesqueres a petita escala: el relleu generacional. Aquest desafiament ha sigut estudiat en el treball “Sostenibilitat del sector pesquer en la Comunitat Valenciana: el repte del relleu generacional”, realitzat per Andrea Márquez, titulada en el Màster Universitari en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins i Costaners que s’imparteix al Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
A los problemas por los que está atravesando el sector pesquero se suma uno apenas abordado, pero que amenaza seriamente la continuidad de las pesquerías a pequeña escala: el relevo generacional. Este desafío ha sido estudiado en el trabajo “Sostenibilidad del sector pesquero en la Comunitat Valenciana: el reto del relevo generacional”, realizado por Andrea Márquez, titulada en el Máster Universitario en Evaluación y Seguimiento Ambiental de Ecosistemas Marinos y Costeros que se imparte en el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
La investigació, tutoritzada per Paloma Herrera, experta en pesca i medi ambient del campus, ha sigut guardonat en la quarta edició dels Premis del Col·legi Professional de Ciències Ambientals de la Comunitat Valenciana (CoAmbCV), en la categoria de Millor Treball Fi de Màster. “Haver sigut premiada és un reconeixement a la investigació que hi ha darrere dels resultats numèrics i de les entrevistes, del qual som partícips moltes persones. També és un reconeixement a la problemàtica que tractem de visibilitzar i explicar en el treball”.
“El problema no és exclusiu de la pesca”, com ha assegurat Márquez, “sinó que ve produint-se des de fa dècades en totes les activitats del sector primari”. “Les polítiques pesqueres han centrat la seua atenció en problemes ambientals i econòmics”, la qual cosa “ha contribuït a la falta de coneixements i estudis sobre el relleu generacional i l’absència de mecanismes d’inserció laboral per a afrontar aquest repte”. Definida la problemàtica i analitzats les dades numèriques arreplegades, es desprèn que “per a l’any 2025 hi haurà un descens del 35% en el nombre de tripulants i del 31% en el nombre d’embarcacions respecte a l’any 2019”.
Font: EUCRANTE
REALITAT SOCIOAMBIENTAL DE LA PESCA
Per a la investigació, s’ha comptat amb les aportacions de les confraries pesqueres dels ports de Benicarló, Cullera, Dénia, Gandia, Sagunt i Xàbia que sostenen que, a més dels problemes estructurals que augmenten la inestabilitat econòmica, “la presència de turistes cada vegada major en els municipis del litoral, l’accés descontrolat de barques recreatives i la pesca esportiva interfereixen en l’acompliment d’aquelles tasques pesqueres que tenen lloc en les zones més pròximes a la costa”. Davant d’aquesta situació, “els i les pescadors/es se senten abandonats i poc valorats per l’Administració” i, en conseqüència, la “pesca s’ha convertit en un ofici poc o gens atractiu per a les persones joves”. Altres obstacles identificats són “l’establiment obligatori de cursos de formació per a permetre l’embarcament, el caràcter patern-familiar de l’activitat, la masculinització del sector o les preferències que les noves generacions mostren per altres oficis”.
Entrevista a Andrea Márquez, alumna Campus Gandia UPV premiada Col·legi Professional Ciències Ambientals Comunitat Valenciana.
ALTERNATIVES PER A la SOSTENIBILITAT PESQUERA
L’estudi de Márquez ha reunit també una sèrie d’estratègies que permetrien recuperar l’equilibri estructural i aconseguir la sostenibilitat del sector. “Són nombroses les mesures que s’han adoptat des de la Unió Europea”, no obstant això, no han ajudat a augmentar l’atractiu de l’activitat per a captar les generacions més joves. Per això, proposa la creació d’una forma apropiada de cooperativisme, establir bonificacions salarials, realitzar campanyes dirigides al públic i campanyes específiques per a fomentar el consum de peix i marisc fresc, així com, campanyes de visibilització del treball de la dona o incorporar l’ofici de pescador en la Formació Professional.
Davant de l’escassetat d’estudis específics sobre el relleu generacional en la pesca, Márquez i Herrera continuen amb la investigació, estenent l’àmbit d’estudi a tot el Mediterrani espanyol, on la possible falta de generacions més joves puga posar en perill la sostenibilitat del sector.
Més informació:
Márquez Escamilla, A. (2020). Sostenibilitat del sector pesquer a la Comunitat Valenciana: el repte del relleu generacional. Universitat Politècnica de València. http://hdl.handle.net/10251/159261
Font: Laida Frasquet, Periodista de l’Àrea de Comunicació de la UPV