Campus de Gandia Ciencia

El Campus de Gandia s’incorpora al projecte LIFE INTEMARES

El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) s’ha incorporat com a soci al projecte europeu LIFE INTEMARES, que coordina la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), per a avançar en l’ampliació dels espais marins protegits i la seua gestió eficaç. Les iniciatives en les quals participa la UPV tindran una duració de 4 anys, i es desenvoluparan des de l’1 de gener de 2021 al 31 de desembre de 2024.

OBSERVACIÓ A LLARG TERMINI EN EL FONS MARÍ

En particular, en el marc d’aquest projecte, la UPV a través de tres equips d’investigació, coordinats per Víctor Espinosa, José V. Busquets i Eduardo Belda, col·labora amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), en el desenvolupament tecnològic d’una xarxa d’observació marina basada en plataformes que permeten estudiar la dinàmica del fons marí, camps de corrents, matèria en suspensió i el soroll submarí.

“Els requisits tecnològics d’una plataforma dissenyada per a una observació a llarg termini en el fons marí són molt exigents en diferents aspectes com l’alimentació de sistemes, la seua resistència a l’entorn, l’emmagatzematge o la transmissió de dades, juntament amb la necessitat de romandre durant mesos submergida adquirint dades de forma contínua”, segons explica l’expert  en acústica submarina del  Campus de Gandia Víctor Espinosa, responsable d’aquest projecte en la UPV i expert en acústica submarina.

“L’objectiu és desenvolupar la base d’una plataforma multiparamètrica versàtil tipus lander que complisca aquests requisits, i on puguen integrar-se diferents sensors amb capacitat de monitorar aspectes tals com presència d’espècies protegides, dinàmica oceanogràfica pròxima al fons, disponibilitat de nutrients,  etc.”, comenta Espinosa.

“Una vegada dissenyada i construïda la plataforma bàsica, es fondejarà durant diferents períodes fins a 600 m de profunditat en diferents llocs de la Xarxa Natura Marina (concretament s’avaluarà el seu ús en l’espai marí de les illes Columbretes de Castelló i a les valls submarines i el cingle de Mazarrón, i en altres possibles zones protegides del mar Cantàbric), ja que, a causa de la prohibició de les activitats pesqueres de fons, es garanteix la supervivència del sistema”, afirma el professor Espinosa.

MARCATGE I SEGUIMENT VIA SATÈL·LIT DE LES TORTUGUES BABAUES

A aquestes investigacions, se sumen les dirigides pel professor i investigador Eduardo Belda, del campus de Gandia, consistents en el marcatge i seguiment via satèl·lit de les tortugues babaues i altres espècies marines amb la finalitat d’establir estratègies per a la seua protecció i conéixer el grau de connectivitat entre les diferents àrees protegides de la Xarxa Natura 2000.

VEHICLES SUBMARINS NO TRIPULATS PER AL MONITORATGE D’HÀBITATS

La UPV també col·labora en el projecte LIFE INTEMARES amb la utilització de vehicles submarins no tripulats per al monitoratge d’hàbitats i espècies. Per a la qual cosa, s’emprarà un vehicle autònom híbrid, basat en el disseny i desenvolupament de personal investigador internacional amb els quals col·labora el professor i investigador José Vicente Busquets, de la UPV.

Des de l’inici del projecte, en 2017, s’han implicat directament en el projecte LIFE INTEMARES més de 770 organitzacions, que han participat en diverses actuacions per a aconseguir que l’augment d’àrees marines protegides vaja associat a la millora del coneixement, així com al reforç de la coordinació i una estructura de governança des d’un enfocament participatiu que integre  tot el personal gestor, agents i persones usuàries del mar.

A més de la UPV, s’han incorporat també al LIFE INTEMARES tres socis més: la Junta d’Andalusia (a través de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Desenvolupament Sostenible, i l’Agència de Medi Ambient i Aigua), el centre tecnològic AZTI i la Universitat d’Alacant.

Formen part del LIFE INTEMARES el mateix Ministeri a través de la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació; l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO); la Confederació Espanyola de Pesca (CEPESCA), organització empresarial pesquera d’àmbit nacional més representativa de la Unió Europea; així com SEU/BirdLife i WWF Espanya.

 


Font: Sonia Martín, periodista de l’àrea de comunicació

de la Universitat Politècnica de València

Exit mobile version